“La part vertical de la religió està en crisi; l’horitzontal, en auge”

No anem a missa, però som religiosos d’una altra manera? La dimensió transcendental o l’aspiració a ser-ho només és una part de la nostra religiositat, que considero irrenunciable. Per què?

Si anem a l’etimologia de religió –de religa

re: reunir– ho entendrem. La religiositat és una resposta evolutiva a la necessitat d’una connexió íntima amb els altres humans.

Amb tots o només amb la tribu?

En principi és un compromís amb els pròxims que es va estenent fins a integrar els altres humans.

I cap al més enllà i l’eternitat?

Aquesta promesa d’eternitat pot ser vaga i inconcreta per molts, i en moltes religions no és l’essencial...

Continua sent motivadora avui?

...La promesa de vida eterna és inconcreta en el futur, però té conseqüències immediates i genera obediències i beneficis per a alguns en el present. I aquest aspecte de jerarquia vertical en les religions és el que crec que està en crisi.

I quin és el que no està en crisi?

Està en crisi la part de la religió que se suposa per sobre de nosaltres i que fonamenta les jerarquies; en canvi, és en auge i més viva que mai la part de la religió horitzontal, la que hi ha entre nosaltres, que cada vegada es conrea més.

Per què?

Perquè amb l’individualisme, el narcisisme i l’egoisme no en tenim prou. Necessitem alguna cosa més i no només la cura material que ja proveeix l’Estat de benestar, pensions i sanitat, sinó els afectes creuats i compartits més enllà de la família i fins i tot de la proximitat física.

No ho podem trobar en la ideologia, les xarxes socials, l’associacionisme?

Per això precisament aquestes entitats en principi sense projecció espiritual ni religiosa es carreguen de transcendència. I si ho dubta...

No ho dubto: només cal anar al futbol.

Exacte. La identitat que confereix un club de futbol antigament només la donaven les religions.

I no hi ha qui va a veure jugar els seus com qui va a missa?

Perquè aquesta transcendència de comunitat, aquest sentir-se més gran que un mateix i la seva pròpia vida i final, ja no es busca a l’església: el troba al seu club de futbol o en altres comunitats.

El futbol o les pantalles i les seves xarxes són l’opi del poble que va ser la religió?

La idea de Marx era que com més solidàries fossin les societats menys necessitarien la religió.

Com més Estat de benestar, menys caritat cristiana es requereix?