Excessos independentistes

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Ahir es van complir cinc anys de l’atemptat ideat i perpetrat per una cèl·lula gihadista a la Rambla de Barcelona, que va ocasionar la mort de 16 persones i un centenar llarg de ferits, tots ells víctimes innocents del terror cec. Aquella matança va causar una enorme commoció social, marcada, naturalment, per la repulsa davant l’acció criminal i també per la solidaritat amb les víctimes.

L’Ajuntament de Barcelona va convocar ahir a les deu del matí familiars de les víctimes, representants públics i ciutadans corrents a un acte de record i homenatge al Pla de l’Ós, el lloc on la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub va aturar la seva carrera assassina.

Aquesta commemoració va estar precedida per diferents declaracions, com les del major Trapero a La Vanguardia, coincidents en la denúncia que en aquest lustre les víctimes i els seus familiars havien patit l’oblit institucional. Era raonable, doncs, esperar que l’acte d’ahir fos un tribut serè, unitari i respectuós a les persones que es volia recordar. Però no va ser així. L’acte es va veure interromput constantment pels crits aspres i extemporanis dels qui el van fer servir per vociferar la seva teoria conspiradora segons la qual l’atemptat del 17-A va ser fruit d’un muntatge estatal per frenar el procés independentista català. Alguns d’aquests ofuscats van arribar a retreure als qui recordaven compungits els seus familiars morts que estiguessin blanquejant presumptes maniobres estatals.

Aquesta idea potser troba un lloc en ments obnubilades, que semblen haver oblidat que la policia va abatre o va capturar els terroristes, i que després es va cursar la pertinent instrucció judicial i es va condemnar els supervivents de la cèl·lula a llargues i merescudes penes de presó. Però en cap cas no hauria de rebre el suport de polítics que han tingut o tenen responsabilitats democràtiques. És lamentable que entitats independentistes com el Consell per la República guiat per Carles Puigdemont, l’ANC o els CDR continuïn defensant teories conspiradores, donant crèdit, per exemple, a la paraula de tipus de l’altura moral del comissari Villarejo. I més encara que una figura com Laura Borràs, apartada de la presidència del Parlament per la seva situació judicial, saludés ahir i mostrés sintonia a la Rambla amb els qui havien boicotejat un acte concebut exclusivament en memòria de les víctimes i que a més a més havien aclamat Borràs al crit de “presidenta, presidenta”.

Borràs va reaparèixer dues hores després en l’acte convocat per les entitats independentistes abans esmentades davant la seu barcelonina de la Comissió Europea, per reclamar la intervenció de la UE. Estava en el seu dret. I precisament perquè al llarg del dia d’ahir s’havien convocat diversos actes en commemoració del 17-A, amb diferents propòsits, s’hauria d’haver abstingut de contribuir amb la seva presència a la conversió de l’homenatge de la Rambla en un espectacle penós. Fins i tot Junts, el partit de Borràs, va lamentar, en un gest que obre un camí, que l’esmentat acte s’hagués alterat de manera tan insensible i grollera.

No tot s’hi val a favor d’una causa. No tot altaveu s’ha de sotmetre als seus missatges. Ahir Barcelona va voler recordar els qui van morir cinc anys enrere. Però alguns van creure, molt erròniament, que el seu crit de part importava més que el silenci i el respecte col·lectiu a les víctimes.

L’independentisme atribueix els seus mals a l’Estat espanyol. Però en pateix d’altres. I no és el menor la facció extrema, no fa tant encoratjada des de la presidència de la Generalitat, que el debilita amb els seus excessos i fa vergonya aliena. ●

Crits extemporanis desllueixen el record de Barcelona a les víctimes del 17-A