La Vanguardia (Català-1ª edició)
La natalitat només creix entre les dones de menys de 25 anys i les més grans de 40
La xifra de naixements del primer semestre es manté en mínims històrics
La natalitat es manté estancada en mínims històrics. Entre el gener i el juny van néixer a Espanya 159.705 nadons, tot just 200 més que al mateix període del 2021, quan es va registrar la xifra més baixa de naixements de la sèrie històrica que registra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) des del 1941. De fet, només als mesos de gener i febrer hi va haver més naixements que l’any passat, mentre que des del març les dades de natalitat s’han mantingut mes rere mes per sota.
Ara bé, l’evolució de la natalitat és molt dispar en funció de l’edat de la mare. Cau a la franja d’edat on s’acumulen més naixements, la trentena (63% dels comptabilitzats aquest primer semestre), però creix significativament entre les dones de més edat i també en les més joves.
En concret, les dades difoses ahir per l’INE mostren un augment de la xifra de naixements d’un 33% entre les dones de 50 o més anys, d’un 25% entre les de 45-49 i d’un 5% entre les de 4044. De fet, més d’un 11% dels nadons nascuts aquest any eren fills de dones que ja havien fet 40 anys.
Aquest increment de la maternitat tardana està relacionat tant amb el fet que moltes persones han anat posposant la decisió de tenir fills com a conseqüència de la pandèmia com amb els avenços de les tècniques de reproducció assistida, que permeten quedar-se embarassades a dones més grans.
Pel que fa a les més joves, entre el gener i el juny han augmentat un 6% els naixements de mares adolescents (15-19 anys) i un 5% els de dones entre 20 i 24 anys.
En conjunt, la xifra de naixements d’aquest primer semestre és un 8,5% inferior a la registrada al mateix període del 2019, abans de la pandèmia, una caiguda que s’afegeix a les ja registrades el 2020 (-5%) i 2021 (-8,6%) i que deixen la natalitat espanyola estancada en mínims històrics, ja que, tot i que la decisió de tenir fills s’ha vist afectada aquests últims anys per la irrupció de la covid, la caiguda de
Entre gener i juny van néixer un 8,5% menys de nadons que en el mateix període del 2019, abans de la pandèmia
la natalitat és una tendència anterior, constant l’última dècada. Això provoca que els 159.705 naixements del primer semestre d’aquest any siguin lluny dels 235.373 que es van comptabilitzar al mateix període del 2010, per posar-ne un exemple.
Tot i això, les estadístiques revelen que l’evolució de la natalitat tampoc no és igual a tot Espanya. De fet, en cinc comunitats autònomes ha crescut els últims sis mesos. A Astúries, on més: un 7,5%; a Madrid, un 5%; a la Comunitat Valenciana, un 2,7%; a Catalunya, un 1,5%, i a Castella i Lleó, un 0,5%.
Per contra, a La Rioja hi han nascut un 8% menys de nadons que el primer semestre del 2021, i a les Balears i les Canàries el retrocés és d’un 4%.
En tot cas, en totes les comunitats autònomes el nombre de naixements és inferior al que es registrava abans de la pandèmia. A La Rioja la caiguda respecte al 2019 és d’un 17%; a les Canàries d’un 15%, i a Navarra i Castella-la Manxa voreja el 13%. On menys cauen és a Astúries i València, un 4%.
A escala estatal, el febrer va ser el mes en què es va comptabilitzar un nombre més baix de naixements (24.836), seguit d’abril (25.570) i juny (26.959). ●