La Vanguardia (Català-1ª edició)
Carburants de la història
La biografia de l’agressor de Salman Rushdie reflecteix els grans canvis de l’islamisme polític a l’Orient Mitjà
Iarun és un petit poble plantat d’oliverars, blat, tabac, arran de la frontera amb Israel, tancada i barrada des de la seva independència el 1948. Segons la crònica municipal, un físic nuclear, un futbolista i una model reina d’un concurs de bellesa van néixer al lloc. Queda a molt poca distància de Bint Jbeil, on la Hizbul·lah va combatre sense parar contra els soldats del Tsahal en aquella guerra l’estiu del 2006. Bona part de la seva població xiïta, com tants habitants del Líban, han estat i són emigrants i acostumen passar cada any les vacances a la seva terra natal. La família d’Al-Hadi Matar va emigrar fa temps als Estats Units, i l’autor de l’atac criminal contra l’escriptor angloindi Salman Rushdie amb prou feines ha posat els peus en aquest país, font d’una emigració permanent cap a tots els continents.
Un diari de Beirut ha publicat un detall revelador d’Al-Hadi Matar. Feia servir un permís de conduir fals amb el nom d’un poderós membre de la Hizbul·lah, Hassan Mognie, que la dècada dels vuitanta posava la pell de gallina a la reduïda colònia estrangera pels seus innombrables segrestos de corresponsals, professors universitaris i residents occidentals als barris musulmans d’aquesta capital.
L’alliberament el 1991 de Terry Anderson, director de l’oficina d’Associated Press, a tocar del meu hotel veí Commodore, va permetre que el govern de Washington acceptés a la fi la petició de Salman Rushdie de residir als Estats Units després de tres anys de viure a la Gran Bretanya. Per cert, un altre gran escriptor i Nobel de Literatura, l’egipci Naguib Mahfuz, també va ser atacat el 1994 per un terrorista al Caire, i va poder salvar la vida.
El Líban té diverses imatges estereotipades al món. Juntament amb els que han triomfat a la banca, la moda, la indústria, la literatura, l’art, el cinema, l’espectacle –com Mika, presentador de l’últim festival d’Eurovisió–, hi ha els grans estafadors, criminals que controlen mercats d’armes, de drogues, buscats per la Interpol. El contrast entre les dues imatges és més patent perquè es tracta d’un país de només 10.454 km2 i cinc milions d’habitants, sense comptar els refugiats palestins i sirians, ja que aquí ningú no s’atreveix de fa dècades a fer un amenaçador cens de població.
La biografia d’Al-Hadi Matar és reveladora. Només ha viscut als EUA, però reflecteix els grans canvis del moviment polític islàmic als pobles de l’Orient Mitjà. Des del 1979, després de la increïble ocupació del santuari de la Meca per extremistes oposats a la casa reial saudita, apareix al món musulmà la força poderosa de la revolució islàmica de l’imam Khomeini, amb el seu espectacular moviment de masses d’aquell any sobre el qual vaig informar des de Teheran.
Amb l’abolició del califat otomà, el món musulmà es va desintegrar i van aparèixer diverses doctrines, abans que res sunnites, com els Germans Musulmans egipcis, i dècades després, la doctrina de l’imam Khomeini, que aspira sobretot a alliberar els xiïtes de l’opressió. Després dels Germans Musulmans, han aparegut Al-Qaida i l’Estat Islàmic, que proven d’imposar el seu domini sobre les poblacions sunnites.
En alguns països, i molt especialment al Líban, els ciutadans xiïtes es nodreixen cada vegada més de la revolució khomeinista, sobretot després de la invasió israeliana del 1982. Va ser llavors quan el sud del Líban va quedar molt influït pels Guardians de la Revolució islàmica iraniana. Llavors va sorgir l’embrió de la Hizbul·lah, especialment a Baalbeck i al sud del país. Com Iarun, bressol d’Al-Hadi Mata.
Suprimida l’autoritat centralitzadora otomana –dominada sempre pels sunnites– els xiïtes, marginats per una llarga història, irrompen estrepitosament a l’Orient Mitjà. És patent que a Síria o el Líban són els guerrillers de Hizbul·lah els que més s’han enfrontat amb els diversos grups radicals sunnites, a qui descriuen com a bàrbars de l’islam. Són dos moviments islàmics intransigents, enfrontats pel domini de mig món. És el gran perill d’aquestes grans amenaces internacionals d’identitats assassines. ●
Iarun, bressol familiar d’Al-Hadi Matar, és a la falla geopolítica del sud del Líban, a tocar d’Israel