La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘L’efecte Netflix’ sud-coreà
Dones occidentals visiten Corea a la recerca de l’ideal romàntic del K-pop
Què tenen els drames televisius coreans que inspiren els espectadors a anar a Corea? Aquesta mateixa pregunta es feia la filòsofa Min Joo Lee, que quan investigava la influència de la cultura pop coreana en el turisme i en les relacions interracials es va sorprendre per l’onada de dones occidentals que arribava a la capital sud-coreana i només sortien de l’hotel quan es ponia el sol.
Les batejades com a turistes hallyu són dones, la majoria en la vintena, que abandonen casa seva per submergir-se en el seu propi drama romàntic. Almenys aquest és l’objectiu. Les xifres no menteixen: deu milions de dones van visitar Corea el 2019, en comparació amb els escassos dos milions i mig del 2005. El territori friqui no té fronteres, i la promesa de l’amor oriental és un imant per a les fans. L’onada coreana s’ha expandit per tot el món, ha envaït diccionaris amb el prefix “K-” –K-pop, K-drama, K-beauty...— i ara ha arribat al cor de la dona americana i europea.
L’Alina, “dona blanca d’Alemanya d’uns vint anys amb pintallavis vermell fosc i cabells llargs negres atzabeja” –així la descriu Joo Lee–, va sortir amb diversos homes coreans. Resulten atractius, segons ella, perquè “són expressius sobre el seu sarang (amor)” a diferència dels seus compatriotes. Com totes les amants del hallyu que es llancen a l’aventura, l’Alina esperava trobar l’heroi coreà dels seus drames preferits: “Un home cavallerós, gentil, atractiu i sense por de mostrar afecte”.
Els coreans solen acollir la dona occidental amb els braços oberts. El sexe amb la dona blanca –en diuen, segons l’antropòloga Sealing Cheng, “cavalcar un cavall blanc”– és, de fet, la fantasia de molts homes coreans. Sealing opina que “aquest desig s’alimenta de la història de Corea com a nació constantment sota
l’amenaça de la dominació estrangera”. Tenen, fins i tot, una frase popular que recull la gesta de tenir sexe amb una occidental, i la traducció vindria a ser “col·locar la bandera coreana en terres estrangeres”.
Tot això, assenyalen les dues investigadores, té l’origen en la competició se
xual que disputen contra els homes occidentals, i en el consegüent complex d’inferioritat del coreà després que els occidentals s’erigissin en vencedors conquistant les dones coreanes. És per això que, mentre que les dones que tenen relacions íntimes amb homes estrangers són considerades traïdores, els homes són vistos com a herois nacionals.
Es tracta d’una jerarquia d’egos masculins que sol causar víctimes: d’una banda, les dones coreanes, menyspreades pels seus conciutadans, i de l’altra, la decepció de la dona occidental quan els seus somnis romàntics es frustren. I, segons Joo Lee, els principals programes d’entreteniment no han fet més que accentuar la dinàmica: “Les relacions interracials entre homes coreans i dones occidentals es presenten com a pinacles de la modernitat a què d’altres haurien d’aspirar”.
La doctora en Filosofia suggereix que darrere d’aquestes representacions glorificades hi ha molta misogínia amagada. Els fòrums d’internet del país asiàtic han popularitzat termes despectius respecte a les dones coreanes, que defineixen com un llast per als homes i per a la societat. Se les retrata de dues maneres, exposa la investigadora: “O bé com a dones que, a la recerca de la feminitat moderna, han perdut les seves formes femenines tradicionals, o bé com a dones que no han estat mai prou modernes per aparellar-se amb l’home coreà cosmopolita”. Alhora, els mitjans de comunicació idealitzen la dona occidental. Es tracta d’un encreuament de desitjos que impossibilita un desenllaç que acontenti tothom. El drama, això sí, està servit: dona coreana s’enamora d’home coreà, que al seu torn s’interessa per l’“exòtica” dona occidental, que després d’un parell de flirtejos veu minvar les seves expectatives romàntiques fins a topar de cara amb la realitat.
La promesa d’un amor de pel·lícula sol caure en sac foradat, i moltes turistes hallyu tornen al seu país després de diversos idil·lis frustrats. La Marjory, turista espanyola, va tornar a casa després de mantenir una relació amb un home coreà durant diversos mesos. Quan va arribar de Corea va publicar a Instagram un post que deia: “M’alegro que ens separem. No m’has donat res més que dolor. Ara que has marxat de la meva vida, trobaré un home millor”. Sens dubte, no el final feliç que esperava.