Viatge sense fronteres

El somni d’un món sense fronteres, obert, hospitalari i cosmopolita s’ha encarnat en un món real subjecte al temor de les pandèmies, del contagi, de la guerra i de la situació econòmica, creant autofronteres que limiten els moviments i el lliure pensament de les persones. De la mateixa manera que a les democràcies liberals l’autocensura ha ocupat el lloc de la censura de l’Estat, la progressiva desaparició de les fronteres a

Europa ha estat substituïda per autofronteres psicològiques.

No es tracta només de les recuperades fronteres amb el Regne Unit com a resultat del triomf del Brexit o les fronteres en el nord d’Europa a conseqüència de la guerra a Ucraïna i el perill rus, sinó també de les fronteres autoimposades i construïdes per un mateix. En uns casos són els mateixos ciutadans que decideixen ser més prudents, cancel·lar i limitar els viatges i viure prestant atenció a l’evolució dels contagis de la covid, l’augment de preus dels carburants i la inestabilitat econòmica; i en altres casos, estan aquells que es construeixen altes muralles per no poder sortir i evitar qualsevol perill. No hi ha dubte que les fronteres autoimposades estan sustentades per una incertesa creixent; però, si mirem al nostre voltant, observarem que cal començar a eliminar aquestes fronteres psicològiques per tornar a endinsar-nos en el món.

Tot se centra, bé a tenir confiança en un mateix i en els altres, bé a desconfiar i tenir motius per aixecar barreres i que no els arribi res. Les vacances són un bon punt de partida per recuperar prou distància i aconseguir derrotar el temor a viure. La proposta és simple, encara que difícil.

Es tracta de tornar a exercitar-se, posar-se en forma, per tornar a travessar fronteres autoimposades que no existien abans de la pandèmia. L’optimisme que observo al meu voltant en les persones que inicien les vacances s’expressa en declarar que estan satisfetes d’haver fet el pas de moure’s, per proper que sigui el seu destí, per recuperar, no només el temps perdut, sinó la il·lusió de poder esborrar aquestes fronteres que els impedien viatjar cap a ells mateixos; és el moment per retrobar-se. ●