Les vacunes adaptades a les noves variants

. Mod rn .

El Regne Unit és el primer país que n’aprovar l’ús per al setembre. En cada dosi de reforç, la meitat de la vacuna (25 micrograms) es dirigeix a la soca original del virus (Wuhan) i l’altra meitat (25 micrograms) a l’òmicron. En assajos, dona bona resposta immunitària per a òmicron BA.1, BA.4 i BA.5.

2. Pzif r- Bio .

L’Agència Europea del Medicament va iniciar al juny una revisió tant de la de Moderna com de la de Pfizer i BioNTech, amb resultats prometedors contra les BA.1 i BA. 4/5. S’espera tenir les vacunes a la tardor.

. i!r .

La vacuna espanyola està basada en dues proteïnes recombinants estructuralment semblants, una de corresponent a la variant alfa i una altra a la beta, i que està acompanyada d’un adjuvant que incrementa la resposta immunològica. Hipra confia a tenir-la aprovada per l’EMA aquest any. Serviria de dosi de reforç a Espanya.

". S nofi-P #$ %r.

Basada en proteïnes i adjuvada. Està pendent del sí de l’EMA per a la comercialització.

5. o& & '.

De proteïnes recombinants, Sanitat l’ha adquirida però només la posarà a qui tingui alguna contraindicació amb les vacunes mRNA. digma. La campanya de vacunació avança lentament. Segons l’últim informe de Sanitat, més de 25 milions, un 54% de la població, porten la tercera dosi. És a dir, que l’altra meitat no la porta perquè ja no la veu necessària per protegir-se. Què els diria?

“Les vacunes han estat el gran triomf de la ciència. La vacunació ha estat el gran triomf de la nostra societat. Una campanya extraordinària i resultats excel·lents per a la pauta completa (dues dosis), però resultats millorables per a la dosi de reforç. La percepció de menys risc de la malaltia i l’alt nivell de contagi, amb la fatiga pandèmica, poden ser factors que expliquin aquest descens. Per sort, la població més protegida (amb la dosi de reforç: tres dosis o quatre en alguns casos concrets) és la de més risc. Podem i hem de millorar més els canals de comunicació perquè el missatge els arribi. En qualsevol cas, cal donar les gràcies a la immensa majoria dels ciutadans que s’han (ens hem) vacunat. Si no fos per això, no estaríem en aquesta situació avui”.

“És probable, tant de bo, que sigui el principi del final, però hem d’anticipar-nos al virus i no abaixar la guàrdia”

“La mascareta acabarà sent recomanable, però no obligatòria, als espais interiors de més risc”

“Quarta dosi, sí: cap a octubre, per a més grans de 60 anys, sanitaris i pacients de risc, incloses embarassades”

Cal administrar la quarta dosi? En cas afirmatiu, a qui i quan?

Quarta dosi, segur. Entre cinc i sis mesos després de la dosi anterior; malgrat que no perdem tota la immunitat, descendeix significativament (especialment els anticossos). Llavors cal recordar al nostre sistema immunitari que el virus i les seves noves variants encara hi són. Sí a la quarta dosi per a la gent de més de 60 anys, personal sanitari i altre personal de primera línia i per a les persones d’alt risc, incloent-hi embarassades. És difícil encertar el moment: cal disposar de les vacunes actualitzades, i idealment també de la de la grip. Ni molt d’hora ni molt tard. Crec que aquest octubre és l’horitzó més probable. Quarta dosi per a menors de 60? Es pot considerar aquesta opció una vegada coberts els grups de risc”.

El Regne Unit acaba d’anunciar que administrarà al setembre la vacuna bivalent de Moderna, adaptada a l’òmicron. Però l’Agència Europea del Medicament encara no l’ha aprovada.

“Disposarem de vacunes mRNA (Pfizer i Moderna) actualitzades bivalents (inclouen la variant òmicron). És probable que si, com esperem, s’autoritza aviat a la UE la comercialització de la de Sanofi Pasteur i finalitza la revisió de la d’Hipra, aquestes també es puguin utilitzar com a dosi de reforç. Com més vacunes segures i eficaces tinguem, millor. Reitero que la millor decisió serà posar-se el reforç de la vacuna que ens toqui quan ens toqui. És la nostra millor protecció possible”.

Amb prou feines falten dues setmanes perquè comenci l’escola. Creu que la Generalitat els tornarà a demanar que deixin les finestres obertes?

Millorar la ventilació als centres educatius (escoles, instituts i universitats) és una assignatura pendent, i la solució en alguns casos no és fàcil, però no es pot defugir més temps. Es pot fer servir el mesurament de CO com a indicatiu de la renovació de l’aire. Si l’últim recurs és obrir finestres, doncs caldrà obrir-les si hi ha circulació alta de diversos virus respiratoris (covid, grip i VRS) a la comunitat. Pot ser un hivern complicat, entre els virus i l’estalvi energètic que ens demana solidàriament la UE. Ens tocarà anar a l’escola, a l’institut i a la universitat ben abrigats, em temo”.

Un estudi de The Lancet publicat aquest mes xifra la covid persistent en un 13%, un de cada vuit infectats. La ressaca sense fi de la covid.

És un tema important i complex. La xifra és inferior a les estimacions inicials, i sembla que amb aquestes últimes variants els casos de covid persistent s’han reduït significativament. Comencem a entendre millor les alteracions biològiques. La col·laboració a escala nacional i internacional serà la clau, però cal continuar investigant. I, alhora, atendre la demanda que suposa la covid persistent, dedicant-hi la millor assistència sanitària integrada possible, temps, professionals i recursos específics.