Exemple dels principis de la Creu Roja

L’Antoni Aguilera, president d’honor de la Creu Roja a Catalunya i Medalla d’Honor de la institució, va morir ahir dijous, 18 d’agost, a Barcelona.

L’Antoni, de 89 anys, va exercir la presidència de la Creu Roja a Catalunya durant els anys 2015-2019 i 20052007. Al llarg de la seva gestió es van posar en marxa projectes que avui són cabdals de l’organització humanitària, com ara la lluita contra la cronificació de la pobresa, l’atenció i l’acollida de refugiats i migrants a Catalunya, i la difusió dels primers auxilis entre la població més jove.

L’Antoni va començar la seva trajectòria com a voluntari al món local, a Sant Cugat del Vallès, com a formador de primers auxilis i va acabar ocupant el màxim càrrec directiu de l’organització humanitària.

Va ser president de l’assemblea de la Creu Roja a Sant Cugat del Vallès-Rubí entre els anys 1990 i 2007. Va ser el 1991 quan es van creuar els nostres destins dins l’organització, jo com a secretari del comitè local de Sant Celoni. Més endavant, entre el 2005 i el 2006 vam compartir plegats la vicepresidència de la Creu Roja a la demarcació de Barcelona.

Pel seu compromís i tarannà, va rebre la Medalla d’or de la Creu Roja Espanyola l’any 2008.

Va assumir la presidència de la Creu Roja a Catalunya i la va compartir amb la de president de la Comissió del Fons d’Art impulsada a iniciativa seva; a més d’ocupar el càrrec en diversos òrgans estatals de la Creu Roja, com ara l’Assemblea general i el Comitè Nacional.

L’Antoni Aguilera, pare devot –juntament amb la Pilar, la seva dona– de tres fills, la Cristina, en Toni i la Noemí, i avi de nou nets, serà recordat entre els qui el van conèixer com un gestor impecable fruit de la seva àmplia trajectòria empresarial dins el món de la construcció i de l’art, un gran creador de consensos en el si de l’entitat,

Gran creador de consensos, era una persona accessible, generosa i amb un gran sentit de l’humor

una persona accessible, generosa, amb un gran sentit de l’humor i, sobretot, una persona que encarnava els Principis Fonamentals de l’organització que va presidir.

En definitiva, una bona persona.

Tot just fa un mes, el 17 de juliol, va rebre l’últim reconeixement per part de la Creu Roja en l’acte de commemoració dels 150 anys de l’acció humanitària a Catalunya que es va celebrar al gran Teatre del Liceu i que l’Antoni va haver de seguir telemàticament per raons de salut.

L’Antoni, per mi i per molts companys i companyes de l’organització, ha estat un gran amic i un bon mestre.

Ens ha deixat una petjada inesborrable.

Antoni, descansa en pau.