La força del títol compartit Algunes editorials catalanes i espanyoles s’uneixen per editar conjuntament

Hi ha editorials que competeixen i n’hi ha que col·laboren entre elles. I de vegades ambdues coses alhora. I si bé no és novetat que de tant en tant uneixin els esforços per publicar una sèrie de títols, no és tan habitual que el projecte cristal·litzi en una col·lecció, o més encara, en un nou segell. És el que han anunciat les editorials Raig VerdiMaiMés,quearrandelabona entesa amb la publicació fa uns mesos del clàssic de la ciència-ficció Duna, de Frank Herbert, han batejat amb aquest nom la seva nova marca editorial compartida. Laura Huerga recordava fa unes setmanes, durant la festa de celebració del 10è aniversari de Raig Verd, que amb Mai Més hi ha hagut molta complicitat i la jugada ha sortit tan bé que s’havien quedat amb ganes d’emprendre nous projectes que potser per separat no podrien assolir. La seva aposta conjunta és forta tant en els títols proposats com en la planificació, amb set títols els dos propers anys, començant pel segon volum de la gran sèrie de Herbert, El messies de Dune, i un clàssic de l’altura d’Isaac Asimov i la seva trilogia de la Fundació, que s’acabarà de publicar l’any que ve, quan també sortirà la distopia dels anys trenta La nit de l’esvàstica, de Katharine Burdekin; dos relats d’Arthur C. Clarke, Cita amb Rama / La fi de la infància, i com a colofó una raresa com Un món resplendent, de Margaret Cavendish, que, escrit el 1666, es considera un dels precursors de la ciència-ficció.

Judit Terradellas, de Mai Més, hi coincideix, i insisteix en el caràcter de clàssics i llibres de culte que vol el segell: “Volem treure obres que deixen empremta i que haurien de ser en qualsevol biblioteca, però moltes no estan disponibles en català o no hi han estat traduïdes” (com La nit de l’esvàstica, que tampoc no s’ha publicat mai en castellà). A més, assenyala que separar-les en una marca nova demostra la voluntat de donarlos importància i continuïtat, i diferenciar-les dels catàlegs respectius també els permet tenir la vida pròpia de cada editorial, així com mantenir unes edicions acurades, que “es noti que són especials”.

No són els únics amb aquesta manera de fer. Les Altres Herbes és el projecte conjunt de L’Altra Editorial i Males Herbes, que fa

Raig Verd i Mai Més creen Duna, un segell especialitzat en ciència-ficció clàssica i de culte

un parell d’anys posaven en circulació Flors per a l’Algernon, del nord-americà Daniel Keyes, als quals han seguit La pomera i altres contes, de Daphne du Maurier; El somni del poble Ding, de Yan Lianke, i, fa unes setmanes, L’home que es va enamorar de la lluna, de Tom Spanbauer. En el seu cas no va ser un llibre qui els va unir, sinó un autor: Stephen King. Quan el 2018 en van publicar alhora Torn de nit (Males Herbes) i Escriure (L’Altra) van veure que compartien prou objectius per treure un parell de títols junts cada any.

Un cas similar és el de la Biblioteca Dedalus, on convergeixen Periscopi i l’escola de literatura Bloom, una col·lecció d’assaig sortida dels seminaris de Bloom. Han començat amb Calla i paga. Encontres entre política i psicoanàlisi,

Errata Naturae i Periférica comparteixen dos títols anuals des del 2016