La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les vendes d’‘Els versos satànics’ es disparen
L’atac a Salman Rushdie revifa l’interès dels lectors
Tú no eres
Els versos satànics,
New York al 1988. No és fútil que hagi passat això. Són molts els que han sentit curiositat per entendre la controvèrsia d’aquest relat, que va despertar la ira de molts musulmans perquè el van considerar un insult a l’Alcorà. L’estiu passat va passar una cosa semblant amb diferents lectures relacionades d’una manera o altra amb l’Afganistan, sigui políticament, històricament o culturalment. En va ser un exemple El llibreter de Kabul, amb què la periodista noruega Asne Seierstad mostrava la realitat del país el 2001 després de la caiguda del règim talibà a través de la història de Shah Muhammed Rais i la seva família. Aquest mateix any Edicions 62 n’ha tret a la venda una reedició.
No fa falta anar gaire lluny per trobar-ne un altre exemple. El 2019 la novel·la Nostra Senyora de París, de Victor Hugo, va ser número u en vendes, primer a Amazon França i a continuació en altres països com Espanya i els Estats Units, poques hores després que tingués lloc l’incendi de més de dotze hores que va devastar parcialment la catedral. La mateixa dinàmica sorgeix quan un autor mor, ja que és llavors quan tothom té la necessitat sobtada de rellegirlo. Un dels exemples més clars va tenir lloc el 2014 amb l’últim adeu de Gabriel García Márquez. La mateixa setmana que l’escriptor colombià va morir es van disparar les vendes d’algunes de les seves obres, entre les quals Cent anys de solitud. La llavors cap de premsa de Penguin Random House Argentina va declarar a la premsa: “Ens estan trucant de totes les llibreries per demanar més exemplars perquè la seva obra està esgotada”. Tant és així que la casa editorial va arribar a reimprimir 15.000 exemplars dels seus llibres més sol·licitats.
Va passar el mateix amb la mort de José Saramago. A Espanya les seves vendes van augmentar en un 70%, segons van informar Alfaguara i Punto de Lectura. Les obres més demanades van ser Caín, El viatge de l’elefant i Assaig sobre la ceguesa. Es van registrar en aquell moment també dades de la Fnac i El Corte Inglés, on les vendes d’obres del portuguès van augmentar un 85% la setmana després de morir.
No cal dir que l’ideal seria que aquestes lectures es descobrissin i es gaudissin sense necessitat que passés cap desgràcia. De totes maneres, com diu la dita, sempre hi ha una cosa bona darrere de totes les dolentes. ■
La novel·la ‘Nostra Senyora de París’ es va situar número u en vendes després del foc de Notre Dame