La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu, retrobament i hola
La Vuelta, que arrenca des d’Utrecht, serveix per acomiadar Valverde, tornar a saludar els millors Roglic i Mas i per donar la benvinguda a Juan Ayuso i Carlos Rodríguez, debutants que il·lusionen
nano de 22 anys que apuntava per a figura. Es deia Alejandro Valverde i corria al Kelme. Se’n va anar a casa al cap 15 dies però va deixar detalls a Còrdova sent quart i guanyant l’esprint del pilot. Un any després, el murcià ja va guanyar dues etapes, en nou més va fer top 10 i va pujar al podi final com tercer. Aviat és dit.
Aquesta temporada es retiren Nibali, Gilbert i ja ha plegat Tom Dumoulin. Dues dècades després aquesta serà l’última Volta, la setzena, per a Valverde, que al final del curs penja la bici.
S’acomiada als 42 anys, i el ciclisme espanyol sap que perd algú especial, únic, capaç de guanyar un Mundial, quatre Liejas, una Vuelta (2009) i ser podi al Tour i el Giro. El seu equip fins i tot ha canviat de color (de blau al blanc) com a homenatge. “Guanyar una etapa seria la pera”, diu Valverde sobre la que seria la seva 134a victòria com a professional.
Serà difícil. El seu últim triomf a la ronda espanyola data del 2019, mentre que Espanya suma 117 tardes consecutives sense glòria.
Se’n va Valverde, últim supervivent de la generació d’or, la dels Freire, Sastre, Samuel Sánchez, Joaquim Rodríguez i Contador, i per primera vegada no hi ha sensació de buit. Després d’esperar molt, els joves venen forts. I curiosament no són els que estaven cridats a agafar el relleu els que il·lusionen. Els que van créixer a l’ombra de Valverde no acaben d’explotar. Mikel Landa (Bahrain) arriba curt de preparació, Enric Mas (Movistar) ha agafat por de les baixades i no competeix des de la covid del Tour i Marc Soler (UAE) treballarà per a Almeida, com ho va deixar tot al Tour per Pogacar. Ni Rubén Fernández (Cofidis) ni Cristián Rodríguez (T. Energies) s’han trobat a França.
Els que acaparen mirades, els
L’equi p telefònic, amb Alejandro Valverde a l’esquerra de la imatge, ahir en la presentació de la Vuelta a Espanya que es va celebrar a Utrecht
Els finals a Laguardia i Bilbao seran nerviosos però el primer gran port serà el Pico Jano, amb 13 km a gairebé el 7%.
Els últims 6,3 quilòmetres són duríssims.
Tercer esforç gairebé seguit. No arriba a 4 km però el pendent mitjà és d’un 13%.
La contrarellotge té 30,9 km, entre Elx i Alacant. La gran oportunitat de Roglic i Evenepoel.
Un final que torna. Valverde hi va guanyar el 2003.
Final a 2.500 metres. Etapa curta i abans es puja el Purche, de primera.
Un encadenament amb dues pujades al Piornal.
Navacerrada, Morcuera i Cotos per a una emboscada.
Roglic no corre des que va abandonar el Tour, com Mas, però busca el quart mallot vermell seguit, un rècord
que centren el debat, fan enardir les xarxes i encapçalen els titulars són Carlos Rodríguez (21) i Juan Ayuso (19) –nascut el setembre de 2002–, que debuten amb ganes d’aprendre’n per ben aviat liderar i competir per tot. Sense oblidar Raúl García Pierna (21) i el català Roger Adrià (24), del Kern Pharma.
Rodríguez, granadí de l’Ineos, vesteix el mallot de campió d’Espanya, després de brillar a València, Andalusia, País Basc, Occitània i Burgos. La idea és ajudar Carapaz, Sivakov i Tao. Ayuso, renovat fins al 2028 per l’UAE, va guanyar a Getxo i es va deixar veure a les generals de la Volta a Catalunya i Romandia, dos World Tour, però la seva missió serà acompanyar fins al final João Almeida (24) als nou finals en alt de la Vuelta, on un altre jove de la nova generació, Evenepoel (22), vol brillar com Hindley (26) al Giro. Hola, Vuelta. ●
Ayuso ha d’acompanyar Almeida a la muntanya i l’Ineos de Rodríguez juga amb molts asos