La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cost i els terminis fan ressorgir els dubtes de França amb el Midcat
París considera que el gasoducte no resoldria la crisi energètica actual
Espanya, des del sud, i Alemanya, des del nord, pressionen Europa perquè el Midcat, el gasoducte que uneix la Península amb França a través de Catalunya, sigui una realitat. Però els dubtes pel cost econòmic, els anys que caldran perquè tingui rendiment, l’impacte mediambiental i la incapacitat de resoldre la crisi actual generen escepticisme a França, actor clau per a la infraestructura, atès que la connectaria amb la resta d’Europa. El seu ministeri energètic ha recordat que encara s’ha de prendre una decisió i que s’han de tenir en compte tots aquests aspectes. S’ha de definir no només pensant en la bretxa del gas rus, sinó també en el model energètic a llarg termini ja definit, on el gas no hi té gaire cabuda.
Aquesta ha estat la resposta del Ministère de la Transition Énergétique a les consultes dels mitjans. Són els mateixos dubtes que s’arrosseguen des de fa anys i que han tingut el projecte al dic sec. Per refredar l’ànim espanyol –la ministra Teresa Ribera assegura que es pot teixir la xarxa pendent d’Hostalric a la frontera d’aquí uns nou mesos– s’assenyala que amb les connexions existents (Larrau i Irun) ja n’hi ha prou i que funcionen a ple rendiment. Construir el Midcat i les xarxes que connectin amb la resta del continent significaria un desemborsament de 3.000 milions per a França, quantitat que es considera “molt significativa”. Encara que tiri endavant, tardaria “molts anys a estar operatiu”. Per tant, “no donaria resposta a la crisi actual”, després del flux més baix des de Rússia i el mercat disparat.
A més de no veure-ho clar a la xarxa actual, es dubta de si encaixaria en el model energètic francès –basat en la nuclear– i de la seva reconversió en un futur, amb objectius climàtics enfocats a la neutralitat d’emissions i les renovables. En aquest sentit, es destaca la “forta oposició local” i d’associacions mediambientalistes al projecte. “El desenvolupament d’infraestructures de gas duradores són decisions que afecten tots els estats membre i on el diàleg és essencial”, s’incideix. La decisió, doncs, passaria per “una avaluació detallada respecte als objectius climàtics”. Aquí tampoc no hi tindria cabuda l’ús del tub per enviar hidrògen, una cosa que no es veu factible abans “d’uns quants anys”, perquè hi ha incertesa amb la producció, la demanda i, fins i tot, l’equipament.
Des del Ministeri de Transició Ecològica espanyol s’assenyala que tot l’argumentari és una resposta “informal” i que s’espera un pronunciament oficial. “És imprescindible que hi hagi un debat polític a l’altura, al màxim nivell”, assenyalen fonts del ministeri dirigit per Ribera, que s’hauria “d’adaptar a les noves circumstàncies per ajudar-se mútuament”. Com a alternativa al Midcat, des de França es defensa construir terminals de GNL o flotants (especialment a Alemanya), que suposen inversions menys costoses i més ràpi
A l’altra banda del Pirineu s’incideix a respectar un model energètic al marge del gas
des, acompanyades d’una reducció del consum i més renovables.
De fons, també hi ha interessos econòmics, com recollia ahir La Tribune. França estudia obrir més instal·lacions dedicades al gas que la converteixin en referència per vendre als països del nord i est europeu, per això no tindria tant sentit gastar en un Midcat que donaria avantatges als competidors –Espanya, Portugal– pel mateix mercat. ●