Guerra, sequera i recessió

Situació esquizofrènica. D’una banda, restaurants, hotels i festivals plens; per l’altra, temors de canvi de cicle, que transmeten un ambient de tardor de final d’etapa. I és cert que els temors de la recessió global s’acumulen i, en cas que sigui així, no en quedaríem al marge. Però en els diferents àmbits del planeta, les raons que podrien generar-la són diferents, i les que ens afecten a nosaltres, molt particulars.

Als EUA reflecteixen l’alça de tipus d’interès per frenar una inflació només en part provocada per l’energia: atur en mínims històrics, creixement rècord en ocupació, forts augments en preus de l’habitatge i notable alça salarial; a la Xina, al contrari, s’han vist obligats a rebaixar els tipus d’interès per la debilitat de la demanda que les restriccions de la covid han generat; finalment, a l’eurozona, al costat de la pèrdua de poder adquisitiu i les alces de tipus, és la guerra econòmica amb Rússia la que provoca angoixes, amb l’est d’Europa que ja nota els seus recessius impactes. Si es manté la reducció en el gas, la frenada econòmica d’Alemanya i, consegüentment la nostra, és inevitable; i si de la restricció es passa al tall total, el xoc podria ser molt greu. Tres àrees geogràfiques diferents, tres raons de preocupació dispars, però totes apunten a la desacceleració del creixement o, potser, recessió.

Encara que hi ha novetats que aixequen l’ànim: els preus mundials de metalls i aliments han començat a recular, i reflecteixen un horitzó més incert, i els del petroli han retrocedit davant la possibilitat que l’Iran augmenti les seves vendes de cru. Però n’hi ha d’altres que el deprimeixen. Perquè encara que les exportacions russes no s’hagin tallat, a mesura que ens acostem a l’hivern i s’escurça el temps d’omplir els dipòsits de gas, els mercats es tensen: d’aquí l’enorme augment dels preus de l’energia a Europa durant les últimes setmanes. A més, al conflicte amb Rússia s’hi afegeixin altres xocs sobre l’oferta energètica provocats pel canvi climàtic. Així, a França, les altes temperatures de l’aigua, imprescindibles per refrigerar els reactors nuclears, han obligat a reduir la producció elèctrica i les vendes a l’exterior; a Noruega, la sequera ha tallat en sec les tradicionals exportacions de la seva indústria hidroelèctrica; finalment, a Alemanya, la falta de precipitacions està posant en un compromís el trànsit de mercaderies, com per exemple els derivats del petroli o carbó, pel Rin.

En vista de tot això, i del que es pot esperar, el més raonable seria arribar a un acord amb Rússia, però, ara com ara,

Alemanya pot patir un xoc econòmic molt greu si Rússia decideix tallar el gas

no sembla que sigui possible. Si no s’hi arriba abans de l’hivern, potser sí que veurem una forta frenada del creixement o, fins i tot, recessió a Europa. Però, en aquest cas, pel que ens afecta a nosaltres i sense que serveixi de precedent, no serà per haver-ho fet malament.