La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden desafia Trump i convoca una cimera contra l’odi i els ultres
El president farà servir la lluita contra el radicalisme com a tema de campanya
Fa cinc anys, un dissabte d’agost com el d’avui, un nazi va atropellar un grup de contramanifestants que s’oposaven a una marxa d’ultres i supremacistes a la ciutat de Charlottesville, Virgínia. L’envestida va provocar la mort de l’activista de 32 anys Heather Heyer i va ferir una vintena de persones. El llavors president Donald Trump ho va condemnar com “una mostra atroç d’odi i violència arreu”, i va afirmar que als dos bàndols hi havia “gent molt bona”. Molts membres del Partit Republicà li van retreure la tolerància envers els violents. Eren altres temps.
Dos anys després, el 25 d’abril del 2019, Joe Biden va anunciar la decisió de presentar-se a les presidencials. Les seves primeres paraules van ser: “Charlottesville, Virgínia”. I la raó que va adduir per presentar-s’hi va ser la tragèdia que hi havien viscut i la reacció de Trump.
Ahir la Casa Blanca va recordar l’esmentada motivació de l’ara president i va anunciar la convocatòria d’una cimera, el 15 de setembre, per “contrarestar els efectes corrosius de la violència alimentada per l’odi de la nostra democràcia”.
La cita, denominada “United We Stand (Units continuem dempeus)”, marcarà l’inici del curs polític i la campanya de les eleccions a mig mandat que al novembre renovaran la Cambra de Representants i un terç del Senat. Tal com s’indica a la convocatòria amb l’al·lusió a Charlottesville, és obvi el significat polític de la trobada com a desafiament contra l’actitud extremista de Trump i els seus seguidors.
Encara sense donar noms de participants, concreció que l’equip de Biden prefereix retardar fins a moments més pròxims a la cita, la Casa Blanca va avançar la presència d’“herois de tot el país que estan liderant una feina històrica per construir ponts i abordar l’odi i la divisió, inclosos els supervivents de la violència alimentada per aquest odi”. La cimera reunirà, a més, “un grup bipartidista de funcionaris federals, estatals i locals, organitzacions de drets, líders religiosos i comunitaris, agents de la llei, exmembres de grups d’odi violent que ara treballen per prevenir la violència” i representants de mitjans i figures culturals que donen suport a la causa.
La reunió començarà amb un discurs del president i es completarà amb “panels i col·loquis inclusius i bipartidistes sobre la lluita contra la violència, la prevenció de la radicalització i el foment de la unitat”.
La convocatòria esmenta “la sèrie inquietant d’atacs alimentats per l’odi” que el país ha viscut durant els últims temps, “des d’Oak Creek fins a Pittsburgh, des d’El Paso fins a Poway, des d’Atlanta fins a Buffalo”. En aquesta última ciutat de l’estat de Nova York, un supremacista va matar al maig deu persones i en va ferir tres –amb onze afroamericans entre les catorze víctimes– en un supermercat dels afores. Diferents organitzacions de defensa dels drets civils van augmentar llavors la pressió perquè el Govern actués més decididament contra l’extremisme.
La cimera del 15 de setembre és en part fruit d’aquella pressió. També servirà, però, com a reforç polític per a les investigacions judicials, policials i del Congrés relacionades amb l’assalt al Capitoli que Trump va instigar i va intentar liderar el 6 de gener del 2021. El Congrés serà, a més, una resposta a les amenaces i atacs que l’expresident i els seus seguidors dirigeixen contra l’FBI i la fiscalia arran de l’escorcoll en què els agents federals van ocupar la residència de Trump a Florida i li van requisar els documents d’alt secret que es va endur de la Casa Blanca.
Aquesta serà una cimera per a la unitat... La unitat més gran possible contra Donald Trump. ●
Biden es va presentar al càrrec com a resposta a l’aquiescència de Trump cap al supremacisme a Charlottesville