La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els secrets de Pius XII
Un llibre i els arxius del Vaticà reobren el debat sobre el silenci de la Santa Seu pel que fa als crims nazis
El Vaticà sempre ha defensat que Pius XII va fer tot el que va poder per salvar les vides de milers de jueus. Alguns investigadors i part de la comunitat jueva, en canvi, l’han acusat de mirar cap a un altre costat mentre Adolf Hitler exterminava sis milions de persones. La publicació d’un llibre de l’historiador nord-americà David Kertzer i, posteriorment, d’una part dels arxius secrets del Vaticà han reobert el debat sobre les llums i ombres del Pontífex.
Kertzer –guanyador d’un Pulitzer pel llibre The Pope and
Mussolini, sobre Pius XI – va tenir la intuïció que el papa Francesc decretaria l’obertura dels arxius secrets de Pius XII, cosa que va passar el 2020. Així doncs, molt abans va començar a indagar als arxius d’altres països involucrats –Itàlia, els Estats Units, França i Alemanya– per estar preparat quan això passés. Quan finalment es van obrir els arxius del Vaticà, va demanar a un col·laborador que digitalitzés gairebé 8.000 pàgines de documents. El resultat és The Pope at
war, que ja és un best-seller als EUA i s’hauria de publicar a Espanya abans que s’acabi l’any.
El llibre documenta de manera exhaustiva el pensament de Pius XII i el raonament que va fer per arribar a la conclusió que la millor manera de protegir l’Església era callar davant els crims de Hitler. Eugenio Pacelli no en surt ben parat. Kertzer el descriu com un Papa molt preocupat per la posició de l’Església catòlica a Alemanya –en va ser el nunci (és a dir, l’ambaixador) durant dotze anys– que no va intervenir contra la persecució dels jueus perquè “tenia bones raons per pensar que Hitler guanyaria la guerra i temia pel futur de l’Església sota el domini nazi”, explica en una videotrucada amb aquest diari.
Pacelli, recorda Hertzer, va ser el secretari d’Estat de Pius XI, un Papa incòmode per al nazisme per haver alçat la veu contra la persecució catòlica a Alemanya. Quan va morir i va ser elegit Pius XII al conclave del 1939, però, el mateix Hitler li va enviar un telegrama per felicitar-lo. Pacelli, llavors, va ordenar que s’acabessin una sèrie d’articles crítics a L’Os
servatore Romano, el diari oficial del Vaticà. “Si criticava els nazis i després Alemanya perdia la guerra, els catòlics alemanys el culparien. Ells també mataven jueus. Criticar la guerra era criticar els cristians”, afirma l’investigador.
Kertzer hi introdueix una figura interessant, el príncep Phillipp von Hessen, que va ser el mediador designat entre Hitler i el papa Pacelli. Von Hessen era descendent de la reina Victòria del Regne Unit, i també el net de l’emperador Frederic III i gendre del rei Víctor Manuel III. “Era un home molt proper a Hitler i quan va veure que hi havia senyals d’acostament amb el Vaticà, el va fer servir com a negociador”, relata. “La seva gran por era perdre la influència de l’Església alemanya.
Per exemple, a Baviera havia disminuït moltíssim el nombre de joves que volien anar a l’escola catòlica”, recorda el també professor d’Antropologia i d’Estudis italians de la Brown University.
Tal com s’esperava, el llibre de Kertzer no ha agradat a la Santa Seu. L’Osservatore Romano va publicar una pàgina sencera per defensar que les novetats presentades per Kertzer sobre aquesta negociació secreta ja eren conegudes. “És vergonyós que ho neguin. Ningú no havia vist aquests documents abans”, es defensa l’investigador. Poc temps després que es publiqués el llibre, però, el Vaticà també va donar a conèixer arxius reservats per demostrar que Pacelli va salvar milers de jueus.
Es tracta de gairebé 2.700 peticions d’ajuda de famílies i grups jueus, molts d’ells batejats catòlics, que el papa Francesc ha ordenat publicar a Internet com a part dels 170 volums que formen part dels arxius reservats del pontificat de Pius XII. Segons el ministre d’Exteriors de la Santa Seu, Paul Richard Gallagher, els nous documents demostren que
“als passadissos de la institució al servei del Pontífex s’hi treballava sense parar per ajudar els jueus de manera concreta”.
La sèrie documental Ebrei (jueus, en italià) uneix totes aquestes peticions d’ajuda dirigides al papa des del 1939 fins al 1948, disponibles al web de l’Arxiu Vaticà. Entre les cartes n’hi ha una de Werner Barasch, un estudiant universitari alemany, batejat d’origen jueu, que havia estat reclòs al camp de concentració de Miranda de Ebro, com molts dels que van escapar del nazisme a través del Pirineu. Barasch, en una missiva a una coneguda italiana signada el 17 de gener del 1943, necessitava la intervenció vaticana perquè les autoritats en permetessin l’alliberament i per agafar un vaixell a Lisboa per reunir-se amb la seva mare als EUA. Ho va aconseguir i va escriure les seves memòries de supervivent. En una llarga entrevista al Museu del Memorial de l’Holocaust dels EUA va explicar que va ser alliberat del camp de Miranda i va poder reunir-se amb la seva família el 1945. Va estudiar a Berkeley, al MIT i a la Universitat de Colorado, i va treballar com a químic a Califòrnia.
Gallagher va explicar que la llavors Secretaria d’Estat va elegir el diplomàtic Angelo Dell’Acqua com a responsable de la gestió de totes aquestes peticions, arribades de tot Europa, per obtenir visats, refugi, trasllats d’un camp a un altre o reunificacions familiars. Kertzer, que diu haver llegit centenars d’aquests casos, manifesta el seu escepticisme. “Un 90% dels casos tenen a veure amb jueus batejats o situacions semblants. En general, si els escrivia un jueu, no podien fer-hi res. Hi va haver milers i milers de jueus que aleshores es van batejar per intentar escapar de l’homicidi”, denúncia.
Pius XII va ser molt criticat per la batuda al gueto de Roma l’octubre del 1943, en què més de 1.259 persones van ser capturades, portades a un col·legi militar a prop del Vaticà i deportades a Auschwitz. Només en van tornar setze, sense que Pacelli alcés la veu. Kertzer considera que aquest episodi demostra quines eren les prioritats del Vaticà, perquè la Secretaria d’Estat va preparar una llista de persones considerades catòliques per haver estat batejades o haver-se casat per l’Església, i van evitar que 250 fossin deportades.
Tot i això, Kertzer no titlla Pius XII de “filonazi” ni el considera “el papa de Hitler”, el títol del controvertit llibre del britànic
John Cornwell. Tampoc creu que fos un ferri defensor de la causa jueva, sinó un Pontífex la timidesa i prudència del qual van fer que optés per la cautela per evitar que els interessos de l’Església catòlica fossin perjudicats per la guerra. Al llarg dels anys, la seva figura ha suscitat el debat públic. El procés per beatificar-lo va començar als anys 60, però encara no ha prosperat per la gran quantitat d’informació que queda per estudiar. El papa Francesc ha fet un gran pas per la transparència amb l’esperada obertura dels Arxius. Ara és el torn dels investigadors.
Pacelli es va preocupar més pel futur de l’Església catòlica alemanya que no pas per la sort dels jueus
“Tenia bones raons per pensar que Hitler guanyaria la guerra i temia pel seu futur”
La resposta del Vaticà ha estat difondre arxius per demostrar que Pacelli va salvar 2.700 jueus
El procés per a la seva beatificació es va iniciar als seixanta, però no ha prosperat per l’abundant informació