La Vanguardia (Català-1ª edició)
La línia vermella de la Rambla
Laura Borràs avança perillosament cap a l’aïllament a Junts. Mentre el partit es prepara per marcar perfil davant ERC a la tardor, el nom de la seva presidenta cotitza a la baixa després de traspassar la línia vermella a l’acte del 17-A a la Rambla
Laura Borràs està en procés de digestió. “Ha de pair que ja no és la segona autoritat a Catalunya”. És el diagnòstic de Junts sobre una derrota. Igual que el que es difonia des d’ERC durant la negociació per a la investidura de Pere Aragonès: “Junts ha de pair que han perdut i han de pair-ho d’una vegada”. La derrota en política sempre és òrfena i Borràs, que reivindica la seva veu, avança perillosament cap a l’aïllament a Junts.
“La presidenta no falla mai”, va celebrar la cort de seguidors a Twitter després de l’acte d’homenatge de les víctimes dels atemptats del 17-A. Segons el seu propi partit, però, sí que va fallar. Va fallar perquè la polèmica sobre la seva exhibició popular va ofegar l’homenatge a les víctimes a la Rambla. I va fallar perquè el que s’ha instal·lat entre les files postconvergents és un “sentiment profund de vergonya” que és difícil d’eliminar.
A Junts creuen que el que va buscar Borràs un cop acabat l’acte no era “la veritat” sobre els atemptats que es reclamava als cartells. Van grinyolar els crits de “presidenta, presidenta” i les seves respostes agraint-los “ser-hi” i els “aguanto, aguanto” mentre s’abraçava a membres del grup que van protagonitzar la protesta. Són nombrosos i notoris els qui creuen que Borràs va traspassar la línia vermella a la Rambla. “Ja n’hi ha prou”. Així ho van comunicar a Jordi Turull, i els termes de la crítica no van ser tan cordials com quan li van demanar que abandonés la presidència del Parlament per haver estat suspesa.
El partit va condemnar el boicot al minut de silenci i hi va haver consigna perquè les cares visibles s’afegissin a la condemna. Carles Puigdemont ho va fer immediatament, com un disciplinat militant. El missatge de condemna es va convertir en el càstig a Borràs. Va ser el més amable de la jornada, perquè, de portes endins, la condemna era contra l’“ego desmesurat” de la presidenta, el seu “narcisisme” i ànsies de figurar... Fins i tot el seu intent de justificar-se, 24 hores després, els va semblar un “cínic joc de paraules” per eludir l’“error”.
“Per què soc protagonista?”, es preguntava Borràs mentrestant. Lliura la seva pròpia batalla i cada vegada té menys a veure amb els interessos del partit que presideix. El “no em representa” a Junts no és una excepció. Va passar de mòbil en mòbil. I l’estratègia de contenció discreta desplegada per Turull ha arribat al final del camí a la Rambla. A l’executiva demanen decisions “costin el que costin”. Afirmen que només quan es resolgui el paper de Borràs al partit que ara li pagarà el sou, Junts podrà fer passos endavant i alhora preservar la defensa de la formació de la institucionalitat.
Al contrari que Borràs, Turull viu aliè a les ànsies de notorietat. Si la presidenta es declara nascuda l’1-, Turull insisteix una vegada i una altra que això va sortir bé perquè “tothom va preferir ser més útil que important. No hi va haver guerra d’egos ni de protagonisme”, explicava a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada en plena polèmica. Sí que necessita, però, imposar-se per recuperar espais polítics abandonats després de la caiguda de Convergència i ara ocupats per ERC i aprofitar, de pas, la fugida d’Àngels Chacón de Centrem. L’exconseller va estenent la capa de comandament amb les eleccions municipals a l’horitzó, tot i que el gran debat és sobre com donar continuïtat al pacte amb els republicans.
ERC ha imposat la seva estratègia al Govern i a Junts recorden que la “gestoria” no era l’esperit del seu acord. El debat de política general de finals de setembre en serà la clau. “Si continua tot igual, ERC ens ho posarà molt difícil”, admeten a la direcció. Si Junts opta per mantenir-se al Govern, i pocs ho dubten malgrat les dificultats, al calendari s’hi entreveu una remodelació del Consell Executiu a la recerca d’un lideratge més fort de Junts entre els seus consellers. I llavors arribarien les interpretacions en clau electoral, encara que quedi la meitat de la legislatura.
Pel que fa a aquesta qüestió, Borràs cotitza a la baixa. El seu calendari judicial rarament li permetrà tornar a ser candidata, ha perdut les dues etapes del congrés de Junts i “això de la Rambla no li ha anat bé”, subratllen. El seu telèfon continua bullint gràcies a les xarxes socials, però les trucades lligades a la rellevància política poden començar a flaquejar. Va traspassar la línia vermella de la Rambla...