Solucions, no problemes

Junts, però no iguals. Ho ha dit Jordi Turull en més d’una ocasió, per descriure el seu partit. De fet, des d’un principi va quedar clar que els seus integrants, fins i tot al més alt nivell, tenen accents força diferents. I de moment s’ha constatat també que van junts, però un projecte així només és sostenible en el temps si assoleix una doble condició: fer, com a equip, de forma coherent en el discurs i ser sinònim de solucions en la praxi. Ara per ara, el fer (que no el ser) de Laura Borràs no hi ajuda. A la direcció ja ho veu (i ho diu) ben bé tothom. Falta que s’hi posin de veritat.

Junts en la diversitat, però sense ser sinònim de guirigall, sinó de suma. És el típic en un partit catch all, d’ampli espectre, amb vocació de liderar. I alhora és una dinàmica cada vegada menys comuna i real, amb un context global que també enfoca els partits potents en uns pocs convençudíssims. Si vols ser gran, has de tenir dirigents enfocats en una sola cosa? Sí. Han de semblar el teu tot i hi han d’enfocar totes les càmeres? No.

Alguns partits petits de fa uns anys han passat a ser mitjans i la majoria dels grans d’abans s’han incorporat també a aquesta categoria. Assumint-ho, una condició clau per tenir, mínim, un partit mitjà i aspirar a convertir-lo algun dia en gran és que la seva vida interna i allò que li passa no sigui notícia constant. El protagonisme ha de ser per a allò que suma a la vida de la gent i allò que fa que passi en positiu per a la ciutadania. Solucions, no problemes.

Fer i ser. “Junts per fer. Junts per ser”, deia l’eslògan electoral de Junts el 2021. Recollia l’esperit del lema del congrés de Convergència del 2012: “Una manera de ser, una manera de fer”. Ara s’ha constatat, en dos anys de vida de Junts, però molt especialment les últimes setmanes, que al partit hi ha dues maneres de fer. I això ho ha d’harmonitzar, si és que vol aspirar a ser un partit gran, que lideri, lluny de la idea de “partit de festa major” amb què Josep Antoni Duran i Lleida es referia fa uns anys a ERC.

La validesa de l’essència del clàssic esperit convergent explica, en bona part, la gran base electoral que Junts té, malgrat els forts atacs externs que rep i el desordre intern que l’ha descrit des que va néixer. Aquell esperit es traduïa en dos trets que l’estat de coses actuals a Junts té desdibuixats i que li cal definir amb urgència.

Aquella manera de fer es descrivia per posar el projecte per damunt de les individualitats. Allò dels famosos passos al costat de més d’un líder que, davant d’una crisi o d’un atzucac, prioritzava el projecte col·lectiu i repartia joc. I l’esperit convergent, de suma, també tenia voluntat de ser decisiu, de governar i d’ajudar la gent.

Les últimes setmanes han constatat que a Junts hi ha dues maneres de fer

Tothom ho diu, però a pocs els ho reconeix una majoria via vot.

Menys suport electoral i no liderar t’ha d’alertar que alguna cosa no fas bé. Si vols esmenar-ho, t’hi has de posar. Els més fans de Turull hi veuen “un home de trobar solucions”. Ara té una ocasió d’or per mostrar-ho a ulls de tothom.