El Brasil obre una campanya polaritzada

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

El Brasil va obrir dimarts passat la campanya per a les eleccions del 2 d’octubre, en què destaquen dos candidats a la presidència: l’ultradretà Jair Bolsonaro, ara en el càrrec, i l’esquerrà Luiz Inácio Lula da Silva, que el va ocupar en dos mandats, entre els anys 2002 i 2010. Aquesta campanya s’anuncia molt polaritzada, atesos els idearis contraposats de Bolsonaro i Lula. L’excapità de l’exèrcit Bolsonaro compta, segons un sondeig de finals del juliol, amb una intenció de vot del 29%. L’exsindicalista Lula el supera clarament, amb un 47%. Però la campanya durarà un mes i mig i no es descarta que Bolsonaro recuperi terreny. Una victòria per més del 50% dels vots donaria la presidència a Lula o a Bolsonaro. Si cap dels dos no l’aconsegueix, hi haurà segona volta el 30 d’octubre.

Si calgués resumir les presidències de Lula en una dada, podria dir-se que en els seus mandats més de vint milions de brasilers van sortir de la pobresa. Si calgués fer el mateix amb Bolsonaro, potser s’ha de ressaltar la gestió de la pandèmia, que es qualifica de catastròfica. Va començar amb bromes casernàries i incrèdules sobre el perill de la covid i va acabar amb 680.000 morts –en un país de 214 milions d’habitants–, xifra només superada a tot el món pels Estats Units.

Conscient del seu desavantatge i de la necessitat d’esgarrapar vots a Lula, Bolsonaro ha concedit les últimes setmanes ajuts milionaris als més necessitats. Però aquests moviments difícilment faran oblidar altres polítiques de la seva presidència, des de la tolerància amb la desforestació de l’Amazones fins als casos de corrupció que han esquitxat la seva família. Bolsonaro té, però, suports considerables, per exemple, a l’exèrcit. I és proper a la comunitat evangèlica, que suposa un terç de la població brasilera i va ser la base de la seva victòria el 2018. Per això, l’actual president tracta de motivar-la amb declaracions grolleres, assegurant que Lula “està posseït pel diable” o esbombant falsedats com que es dedicarà, si és elegit, a tancar totes les esglésies del país.

Sigui qui sigui el guanyador, el Brasil ja ha perdut alguna cosa en aquesta campanya acabada d’iniciar. Bolsonaro no es cansa de posar en dubte la fiabilitat del sistema electrònic de recompte electoral i de desacreditar els jutges que l’han de supervisar. Alguns veuen en aquesta cantarella el presagi d’una no-acceptació, per part de Bolsonaro, d’una victòria de Lula, i fins i tot d’un possible cop d’Estat. Bolsonaro sembla projectar l’ombra de Donald Trump.

Fruit de tot això, i també de la política de l’actual president, que ha legislat a favor de la liberalització de l’ús de les armes, són els temors que la violència faci acte de presència en la campanya. Els dos candidats van als mítings protegits per forts dispositius de seguretat i vestint una armilla antibales. El clima polític està enrarit. Paradoxalment, va ser el mateix Bolsonaro qui va ser apunyalat fa quatre anys, durant l’anterior campanya. I va ser Lula qui va passar un any i mig a la presó, després de ser condemnat per corrupció i blanqueig de diners, i posteriorment exonerat pel Tribunal Suprem.

La lluita electoral es presenta, doncs, acarnissada al Brasil. Si Bolsonaro perd, a més pot acabar a la presó perquè la comissió parlamentària que va analitzar la seva erràtica gestió de la pandèmia el va considerar culpable de crims contra la humanitat i de vuit càrrecs més. Tot això té també un reflex sobre la campanya: predomina l’intercanvi d’acusacions entre els dos candidats principals sobre la necessària exposició de programes de govern realistes, raonats i atractius. ●

Bolsonaro i Lula afronten un mes i mig molt tens fins als comicis de l’octubre