Piscines al costat del mar

Fan mal. Les piscines al costat del mar, fan mal. O això em sembla. Almenys a mi se m’entravessen. Aigua i més aigua potable llançada en recipients de ciment o de plàstic, immensos, amb una capacitat per a milers i milers de litres destinats a refrescar els seus acalorats i adinerats propietaris.

La imatge del despropòsit. Aquelles mossegades que se li fan a la terra per tapar-la i asfixiar-la. Perquè allà no creixi res. Perquè sigui impermeable. Cases que es troben a dos o tres illes del mar, d’aquella piscina natural que ens regala el planeta (i que també estem destruint amb la invasió de plàstics, escombraries diverses i verins de tota índole. Els humans som la plaga més maligna de la història de la Terra).

Moltes d’aquestes piscines es troben en urbanitzacions o cases aïllades que utilitzen aigua de pous naturals i que no paguen per quantitat de consum, sinó, en el millor dels casos, un import estipulat pels metres de cada finca, tingui piscina o no. I esclar, el que no es paga amb diners, no es valora –el súmmum de la ignorància–. I vinga a omplir i a buidar les vegades que calgui per gastar així menys electricitat amb els filtres i les depuradores –que moltes vegades ni tan sols existeixen–.

De la mateixa manera que hi ha una llei de costes –moltes vegades inútil i salvatgement violada, és veritat– hauria d’existir una llei de piscines, i que no poguessin construir-se en habitatges propers al mar. (Caldria fer una excepció amb les públiques i esportives, esclar; el fet que puguin utilitzar-les moltes persones i estiguin regulades les justifica.)

I què caldria fer amb les que ja existeixen? Plantar arbres. Se’ls torna la terra que se’ls va arrencar i les plantes que se’n va extirpar. Se’ls retorna la vida. I al voltant de la piscina ja no es conrea la gespa, sinó que es fa una petita horta o es planten herbes aromàtiques. Una cosa que no exigeixi un dispendi d’aigua tan exagerat i injustificat i que, d’altra banda, no sigui una font de sorolls infernals com són els maleïts tallagespes. (I un altre dia parlem de la necessitat de transformar en parcs i jardins els forassenyats camps de golf.) ●