“El Reglament Europeu de Protecció de Dades prohibeix filtrar informació personal” “Hi ha excepcions en què es permet vulnerar la nostra intimitat” “Les nostres dades es vinculen a un perfil anònim”

“El sistema és més intrusiu del que les mateixes companyies admeten”, esmenta Serra. Diverses investigacions van revelar el 2019 que l’empresa té un exèrcit de treballadors que escolta i transcriu converses registrades pels dispositius. L’informàtic diu que la companyia afirma que fa aquestes escoltes per millorar el sistema, però no descarta que “també detecti paraules clau amb finalitats comercials i publicitàries”.

Un assistent virtual pot saber quantes persones viuen en una casa (per la seva capacitat de distingir les veus), si hi són o no, quan hi entren o quan en surten, si miren la televisió, si els agrada cuinar, quins productes compren o si compten amb un sistema de seguretat (en cas d’estarhi vinculat), entre moltes altres coses. Tot a partir del que sent dins les parets de la casa i de les interaccions que manté amb qui hi viu. “Aquesta informació és una mina per a les empreses i els interessos dels seus respectius negocis”, diu Serra.

Malgrat que, teòricament, l’altaveu no comença a gravar fins que no es pronuncia una ordre, és relativament freqüent que s’activi per un error al sistema de reconeixement de veu. Per exemple, si un membre de la família es diu Àlex i li ordenem que despari la taula, probablement l’assistent virtual Alexa cregui que ens hi estem dirigint. No recollirà els plats, però gravarà el que es digui a partir de llavors.

A més, els assistents de veu de vegades fan coses que se suposa no haurien de fer. Un dels més sonats va ser el cas d’una dona a Portland (els Estats Units), que va descobrir que el seu altaveu havia enviat enregistraments de converses privades a un company de feina del seu marit sense que se n’adonessin. En un comunicat, Amazon va expressar que l’aparell va escoltar malament la paraula d’activació, va escoltar malament la sol·licitud d’enviar el missatge, va escoltar malament el nom a la seva llista de contactes i després va escoltar malament la confirmació per filtrar-ho tot. No es tracta d’un cas aïllat i són diversos els usuaris que han denunciat aquests “contratemps desafortunats”, segons la companyia, que assegura “prendre’s molt seriosament la privacitat de tots els seus clients”.

“Els ciutadans europeus estem emparats pel Reglament General de Protecció de Dades. La normativa, que s’aplica des del 2018, prohibeix la filtració de qualsevol informació personal sense consentiment”, puntualitza Martí Manent, advocat, fundador i conseller delegat de Derecho.com. Hi ha, però, algunes excepcions. “Si contractem un servei, el proveïdor té dret a accedir a determinada informació, com passa a les relacions laborals. Tampoc no s’aplica en el cas d’urgències hospitalàries, quan és una qüestió de vida o mort. L’últim escenari en què es permet una intromissió en la privacitat és per seguretat nacional”, concreta l’advocat.

“A ningú no se li escapa que, si les grans multinacionals tenen aquesta informació, eventualment podria arribar als governs”, subratlla Domingo-Ferrer. “A Europa les dades són propietat de la persona, però als Estats Units són de l’empresa i pot ferles servir sense el nostre permís”, afegeix Serra. Manent considera innecessari alarmar-se i recorda que “les empreses dels Estats Units han estat obligades a complir les lleis europees, i per això compten amb centres de processament de dades al continent, perquè no poden exportar la nostra informació quan vulguin”. Sí que reconeix, tot i això, que el Govern nord-americà pot accedir a les nostres dades per “preservar la seguretat del país”. “Es vinculen, però, a un perfil d’usuari, cosa que en preserva l’anonimat”, recalca l’advocat.

“Hi ha certes precaucions que hem de prendre si volem preservar la nostra privacitat”, adverteix Domingo-Ferrer. “El més eficaç seria prescindir dels aparells. Si no en prescindim, el més recomanable és desconnectarlos quan no els utilitzem o parlar en veu baixa i lluny d’ells si es tracta de converses íntimes. A més, no només els altaveus, sinó tots els dispositius de la internet de les coses, com els sistemes domòtics, de vigilància o electrodomèstics intel·ligents, haurien d’estar connectats a una xarxa wifi diferent de la que fem servir de forma habitual”, agrega. “Això permet protegir-nos en cas de ciberatac”, diu el director del CyberCat, “que són cada vegada més freqüents en aquest tipus de dispositius”, afegeix el professor de la UOC.

La desconfiança cap a la modernització de les nostres vides a través de dispositius tecnològics és una realitat latent. L’últim artefacte que s’ha afegit a aquest recel ha estat l’aspirador Roomba, després que Amazon anunciés fa dues setmanes l’adquisició d’iRobot, l’empresa que els fabrica. El Roomba aspira gairebé tanta pols com dades. Els experts adverteixen que els sensors òptics que els permeten esquivar els obstacles tracen detallats mapes dels habitatges. “A partir d’ara, Amazon sabrà com són les nostres cases”, diu Domingo-Ferrer. Els interessos encara s’han de revelar. El que cada vegada és més evident és que qui té la informació té el poder, i les empreses de vegades saben massa sobre nosaltres. ●

Domingo-Ferrer: “Amb l’adquisició de Roomba, Amazon tindrà accés a plànols detallats de les cases”

Enginyer informàtic a la i irector el y er at

“Els assistents domèstics digitals ens escolten sempre” “Alguns dispositius s’haurien de connectar a una xarxa wifi independent” “Els governs podrien arribar a tenir accés a la nostra informació privada”

A $ocat% f#n a or i con"eller elegat e &erec'o.com

Jordi Serra Ruiz