La Vanguardia (Català-1ª edició)
La història desenterrada per la sequera
L’escassetat d’aigua a Europa destapa conjunts i troballes històriques ocultes als rius a Espanya o Alemanya
La sequera que viu Europa aquest estiu està portant problemes greus al proveïment d’aigua. L’agricultura i la ramaderia han estat les primeres afectades, i ja hi ha zones on la població també s’ha vist perjudicada per la situació. Espanya i Alemanya són dos dels països més perjudicats per aquesta situació –tots dos ja han aplicat restriccions a l’ús de l’aigua en algunes de les seves localitats més àrides–. Malgrat tots aquests efectes negatius, la sequera també ha comportat el redescobriment d’una petita part de la història d’aquests estats.
Un exemple és a Càceres. Al fons de l’embassament de Valdecañas hi descansa el famós dolmen de Guadalperal, conegut popularment com l’Stonehenge espanyol perquè s’assembla al monument de la Gran Bretanya. Habitualment està submergit i només és visible durant sequeres greus, com la que hi hagut aquest any, que ha deixat l’embassament amb tan sols 400 hm3 d’aigua (per sota d’un 30% de la capacitat màxima).
El monument, de més de 5.000 anys i que està compost per unes 150 pedres, va ser descobert als anys 20 per l’arqueòleg alemany Hugo Obermaie, però va quedar sepultat sota l’aigua a causa de la construcció de l’embassament de Valdecañas el 1963. Des d’aleshores, només s’ha tornat a veure parcialment durant els estius molt secs, tal com ha passat en diverses ocasions l’última dècada. Tot i que fins ara era molt complicat poder veure el dolmen, aquesta és la pedres de la fam
tercera vegada que es pot observar el monument sencer des del 2019, a causa de les dures sequeres dels darrers anys. Irònicament, arran del seu ressorgiment fa tres anys, el jaciment arqueològic ha estat
declarat Bé d’Interès Cultural i ara es treballa per conservar-lo.
Un altre exemple del que ha destapat la sequera l’ha revelat el riu Elba, a Alemanya. Allà, les que s’han tornat a deixar veure són les pedres de la fam ( Hungersteine, en alemany). Aquests marcadors del segle XV són un recordatori dels temps més durs que ha viscut el país. Els responsables de la seva creació van ser els ciutadans que, en èpoques de sequera, anaven al riu i marcaven a les pedres el nivell de l’aigua. Aquestes marques, que s’acompanyaven amb missatges, es van erigir com una advertència per a les generacions futures.
Una de les inscripcions més antigues i famoses és la que
Les ‘pedres de la fam’ de Saxònia permeten veure les inscripcions fetes fa segles a les roques
diu: “Si em veus, plora”. I és aquesta mateixa llegenda una de les que s’ha pogut veure aquest agost a Alemanya, juntament amb una dotzena més. Una altra de les inscripcions més impactants que es pot llegir al mateix riu diu: “Si tornes a veure aquesta pedra, ploraràs, era tan poc profunda l’aigua l’any 1417”.
S’anomenen les pedres de la fam –i no pas les pedres de la set, com seria lògic– perquè l’escassetat d’aigua provocava molta fam. El dèficit hidràulic als rius feia que es perdessin els cultius, però també comportava talls a les vies fluvials, que impedien que les embarcacions hi circulessin i lliuressin aliments i subministraments a les diferents localitats. Era llavors quan es produïen les fams i les inscripcions a les ribes dels rius.
Per aquesta raó, doncs, el ressorgiment d’aquestes pedres és sinònim de males notícies. No es tracta, però, d’un cas que sigui aïllat: durant la sequera que va tenir lloc ja fa quatre anys, també al mateix riu Elba, es van poder fer visibles roques tallades durant els anys 1873, 1881, 1892, 1893, 1904 i 2003. La història es repeteix. ●