La Vanguardia (Català-1ª edició)
Viure Europa premia la recuperació de l’arquitectura de la pedra seca Wikipedra aplega 500 voluntaris que han documentat més de 32.000 barraques i murs
El llegat agrícola de les barraques, tines, dipòsits d’aigua i murs de pedra seca, que ha estat amagat i oblidat durant molt de temps, ha cobrat una nova vida gràcies al projecte Wikipedra, impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que ha aconseguit la complicitat de més de 500 voluntaris per documentar aquesta mena de construccions. Fins ara, la base de dades col·laborativa creada el 2011 ha inventariat més de 32.000 construccions. La Comissió Europea i la Federació Europa Nostra han valorat la tasca del projecte Wikipedra amb l’European Heritage Awards, premi que reconeix els esforços per salvaguardar el patrimoni i que s’atorgarà el 26 de setembre a Praga.
Wikipedra és la resposta a la pèrdua visual de cabanes i altres edificacions de pedra seca, que han quedat amagades entre la vegetació de bosc a causa de l’imparable abandonament del camp. Les aportacions de ciutadans anònims han fet possible promoure aquest coneixement. El 2017 es va fer una aplicació en línia, Pedra Seca, que facilita que qualsevol persona, sigui experta o no, introdueixi la informació relativa a les construccions que descobreix, com per exemple la ubicació, la tipologia, l’estat de conservació i les característiques arquitectòniques. Un equip d’especialistes contrasten i validen les dades que s’han aportat.
“Tot va començar amb la iniciativa del grup Drac Verd de
Sitges, que abans del 2011 ja s’aplegava cada dissabte per catalogar cabanes i marcar-les amb un drac verd. Hi ha desenes d’associacions molt actives dedicades a la recuperació i restauració de la pedra seca. Creiem que aquestes construccions són molt importants en la configuració del paisatge de Catalunya, per això vam crear Wikipedra”, explica Jordi Grau, ambientòleg de l’Observatori del Paisatge.
Fins ara s’han registrat més de 32.000 elements, principalment a Catalunya, i uns quants al departament francès de l’Arieja i altres zones frontereres. “La majoria, 26.600, són barraques ubicades a enclavaments forestals que abans eren cultius. Moltes estan amagades i es creu que encara en faltaria una tercera part per documentar. Aquesta feina és molt important per saber el que tenim i com gestionar-ho”, afegeix Grau. Cal recordar que, el 2018, la Unesco va declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat la tècnica constructiva d’encaixar pedres sense argamassa ni ciment.
Les barraques que es conserven daten d’entre finals del segle XVIII i principis del XX. La seva funció era aixoplugar el pagès i guardar les eines de conreu; les més grans també refugi
Algunes barraques formen rutes turístiques, i en altres, envoltades de vinyes, s’hi pot dormir
aven els animals que ajudaven en les tasques del camp. Algunes ja s’han convertit en destinació turística, ja que s’han organitzat itineraris per visitar-les, com ara les tines que servien per fer vi al costat de les vinyes, a la vall del Flequer, entre el Pont de Vilomara i Rocafort (Bages); les d’Olèrdola (Alt Penedès), i les del Pla de Santa Maria (Alt Camp), on funciona la ruta de la Capona. L’editorial Piolet inclou als seus mapes d’excursionisme aquestes construccions.
Les possibilitats que ofereix un patrimoni tan característic del paisatge mediterrani no són poques. Grau diu que fins i tot es pot dormir en barraques envoltades de vinyes, a l’Arboçar (Alt Penedès).
“S’havia perdut el coneixe