L’abandonament del camp ha invisibilitzat barraques històriques

ment visual de les barraques, perquè havien quedat amagades en camps abandonats, quan vull investigar demano informació als caçadors i ramaders, que són els que encara recorren el territori. A Mont-roig del Camp n’hem trobat més de 140, que s’havien tornat invisibles en un entorn de terres improductives”, explica Josep Miquel Martí Rom, president de l’Associació de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional de Catalunya. La joia de la corona, per la seva mida, és la barraca Jaume de la Cota, que rep el nom del seu antic propietari, detalla Martí Rom. “És de les més grans de Catalunya, amb un diàmetre exterior de més de sis metres i una altura de quatre metres, en un terreny on antigament hi havia vinyes i ara és erm. A dins fins i tot hi ha armaris oberts per guardar el menjar i la beguda”, diu Martí Rom. Les pedres que es van fer servir per construir-la surten de trencar les lloses del terreny per buscar sota terra cultivable.

També a Mont-roig s’han documentat barraques vistoses coronades per lliris i una per atzavares. “Algunes tenen plantes al sostre per impermeabilitzarles. Els lliris de Sant Josep compleixen aquesta funció, ja que, com és desitjable, tenen les arrels horitzontals i fan una mena d’entramat”, afegeix Martí Rom, i destaca que cada dos anys s’organitza un congrés per estudiar l’evolució d’aquest patrimoni. Un mapa interactiu a Wikipedra permet localitzar la Jaume de la Cota, que està a cinc quilòmetres de Mont-roig, i la resta de construccions que hi ha a tots els municipis. ■

GiroGn BcnecllÓ La barraca dels lliris, coronada per aquestes flors, a Mont-roig