Els nous formats de la televisió pública

Programes protagonitzats per minories i l’aposta per la diversitat, algunes de les claus

Sense deixar de mirar d’aconseguir les màximes audiències, les televisions públiques també han de tenir –i tenen– cura de les minories i la diversitat, cosa que les televisions comercials no necessàriament han de fer”, explica el periodista Francesc Escribano, representant a Espanya de l’Input, la conferència anual que aplega els professionals de les televisions públiques d’arreu del món per debatre sobre el present i futur i que al maig van celebrar la seva 44a edició a Barcelona.

S’hi van poder veure algunes de les darreres i més innovadores apostes de les televisions públiques. Com ara una comèdia dramàtica canadenca protagonitzada per un jove amb dèficit visual, Six degrés, o el format suec de dating show (programa de cites) anomenat Sexy hands, que se centra en persones sordes i fa servir la llengua de signes per determinar si hi ha o no connexió. “Aquests programes s’inscriuen en aquesta tendència a l’alça d’apostar per les minories i la diversitat”, explica Escribano. En aquesta línia també hi ha el programa de TV3 Per què volen els avions?, presentat per l’Eloi, un jove amb síndrome de Down amb curiositat i que vol

Sexy hands

respondre les seves inquietuds.

“L’atenció a la diversitat i el respecte cap a les minories és compatible amb l’ambició d’arribar al màxim de públic que sigui possible”, afegeix Escribano. Una aspiració que es constata amb altres formats, com ara un documental de la PBS dels Estats Units, Senior prom, on, en una residència per a jubilats LGBTQ a Hollywood, la idea d’un ball de graduació adquireix un nou significat: un ball on podran anar amb la parella del sexe que haurien volgut aleshores.

Una altra tendència dels mitjans públics és mirar d’apropar-se a més pantalles i al món transmèdia. El format coreà Crazy for views va en aquesta direcció: dos directors de programes, en vista de l’amenaça de YouTube i les xarxes sobre la televisió convencional, decideixen fer una competició entre ells a YouTube per veure qui aconsegueix més visualitzacions.

La pandèmia de la covid ha im

Senior prom

pactat molt, per això actualment també té el seu espai en moltes televisions públiques del món. És el cas de la docusèrie coproduïda entre Austràlia i l’Argentina Cancelled, la història d’un casament que havien de celebrar una espanyola i un australià a València, però que es va haver de suspendre per la pandèmia. “Com que tots els convidats ja havien arribat a València quan va començar el confinament, van decidir fer una sèrie de televisió amb les seves experiències”, diu Escribano.

Amb la pandèmia també hi ha hagut una redescoberta de la naturalesa i de buscar fórmules diferents per implicar els espectadors. Un dels programes més estrambòtics és el del format danès interactiu Fish bingo. Noranta danesos, amb números de l’1 al 90 als abrics, s’hi van apuntar per anar a pescar en nou llocs diferents de Dinamarca, on hi havia càmeres en directe que els gravaven agafant peixos. A casa, els espectadors havien imprès els seus cartrons de bingo: durant el programa, en una pantalla, anaven sortint els números cada vegada que un dels pescadors agafava un peix.

Una altra tendència en les televisions públiques és la vocació d’arribar als nens i joves. A l’Input s’hi van presentar alguns casos d’això, com ara el de la sèrie d’animació Mironins (TV3, TVE), protagonitzada per tres gotes de pintura que s’han escapat d’una de les pintures de Joan Miró; la sèrie Yrreal (TVE), thriller que barreja acció real i animació en 2D per seguir la història de dues noies amb una obsessió de venjança i justícia que les fa segrestar un sospitós d’assassinat, i la sèrie Oh my goig! (Betevé), que combina la realitat amb la ficció, a partir de temes sobre sexe i relacions afectives per al públic jove, sempre mirant d’oferir referents positius. ●

és un espai de cites per a sords, i el col·lectiu LGTBI protagonitza

LV