La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les productores demanen un canvi en la relació entre la televisió pública i la indústria
● Les televisions públiques d’arreu del món van provant fórmules per combinar la missió de servei públic i aconseguir grans audiències, però des de Catalunya la indústria audiovisual demana un canvi en la relació amb els mitjans públics. Tradicionalment, a les cadenes públiques se’ls ha adjudicat el paper de motor de la indústria audiovisual, “però aquest rol ha de canviar; continua sent un part importantíssima del teixit industrial i ha de marcar el lideratge, però no ha de ser l’únic motor davant el panorama actual”, analitza Ignasi Comillas, president de la productora Veranda TV ( Merlí, Eufòria). “El concepte de motor de l’audiovisual està desfasat”, hi coincideix Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya. “Les empreses audiovisuals avui dia són més fortes, més dinàmiques, més diversificades i més internacionalitzades. Per tant, ara poden aportar moltes coses als mitjans públics”, afegeix Rutllant. Comillas creu que la televisió pública ha de definir el seu paper diferent com a emissor i com a productor: “És indubtable que els mitjans públics s’han de fer càrrec dels continguts d’actualitat, informatius i culturals, però en el cas dels continguts d’entreteniment, de ficció i no ficció, seria molt més interessant que només se centressin en un rol d’emissor”. La seva proposta és que les produccions d’entreteniment “s’encarreguessin al teixit industrial, perquè és la millor manera de dinamitzar el sector i que les empreses privades conservin cert múscul per continuar invertint en el desenvolupament de nous formats”. Rutllant també demana un replantejament de la relació entre la televisió pública i la indústria audiovisual: “És fonamental que es retroalimentin, perquè avui dia la indústria audiovisual, no només la de continguts, sinó també la tecnològica i la de serveis, s’ha modernitzat molt i estan creixent exponencialment”. Per Rutllant ara ja no s’està en un moment en què les televisions públiques són el motor de l’audiovisual, “sinó que el que ara hi ha és una simbiosi, i els mitjans públics es poden aprofitar de com s’han arribat a desenvolupar aquestes indústries per impulsar continguts competitius i fer les seves transformacions digitals”.