La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amb la mel als llavis Sara Gallego i Dani Arce s’acosten al podi i acaben quarts
Aquesta vegada no hi va haver medalles per a Espanya. Aquesta vegada hi va estar a prop, però no van arribar ni la vuitena ni la novena. Aquest cop el que es van viure van ser dos xut al pal el primer dia sense metalls per a la delegació espanyola. La barcelonina Sara Gallego, als 400 m tanques, i el burgalès Dani Arce, als 3.000 metres obstacles, es van quedar amb la mel als llavis, en una quarta posició merescuda però sense premi. Arce no va poder dedicar el podi a la seva mare, que pateix esclerosi múltiple, i Gallego ho va tenir a tocar, quan li faltaven onze centèsimes. Als 21 anys i amb la seva progressió, el futur continua sent seu.
No hi va haver medalles, però sí que hi va haver el primer pas del que podrien ser nous èxits entre avui i demà. Com en els relleus, on Espanya va col·locar tres dels seus quatre quartets a la final. O als 800 metres, on Mariano García, el de la moto, va brillar amb llum pròpia després de guanyar la seva semifinal amb una sensació enorme de poder. Va ser valent, intel·ligent i fort. Mentrestant, Adrián Ben quedava fora de la competició i decebut després de quedar setè a la seva sèrie.
Si anem per parts, tres bales tenia la selecció espanyola en els 3.000 obstacles, Arce, Sebastián Martos i Víctor Ruiz. El primer va arribar amb la tercera marca europea de l’any i com el millor atleta del continent (novena posició) al Mundial. Va partir tranquil dins del paquet, sense tirar ni exposarse. La cursa era de ritme mitjà (2m52s el primer quilòmetre i 2m49s el segon). Els primers que van esvalotar el galliner van ser els tres italians, liderats pels germans Zoghlami. Ells van empènyer el carro i Arce es va posicionar bé, just al darrere. Semblava una situació ideal, i Martos també va avançar posicions. Quedava una volta i mitja i tots dos van estar a punt de xocar entre ells. Van perdre ocasió, i el finlandès Raitanen (8m21s80) va robar la cartera als italians Abdelwahed (8m22s35) i Ossama Zoghlami (8m24s44). Arce va provar de refer-se però no va tenir prou força. Al final, quart el burgalès (8m25s00) i sisè Martos (8m26s68). Menys expectatives tenia el català Pol Retamal en els 200 metres. La seva presència a la final ja era un èxit per ell. Va arribar sisè (20s63).
Poc després va entrar en escena Sara Gallego. Sabia que, si volia lluitar per les medalles, havia d’estar-hi a prop o rebaixar el seu rècord d’Espanya (54s34), però es va mostrar ambiciosa. Creia i creu en el que fa. Deixant de banda la gran favorita, pel que fa a la neerlandesa Femke Bol, que va aconseguir el seu segon or, amb prou feines hi havia 44 centèsimes entre les marques de l’any de les altres set adversàries. Màxima igualtat, per tant.
Gallego, com gairebé sempre, va regular el seu esforç i va repartir la seva velocitat per acabar re
El corredor de tanques barceloní fa una remuntada notable i es queda a onze centèsimes de la medalla de bronze
Espanya col·loca tres dels seus quatre relleus a la final i opta a ampliar el seu botí els dos últims dies
muntant posicions durant l’última recta. Per un moment va semblar que arribaria al bronze, però va arribar a la meta amb 54s97. Tenia raó quan deia que si hagués repetit el seu rècord d’Espanya hauria arribat tercera de sobres. Al darrere de Bol (52s67, rècord dels campionats) van arribar les ucraïneses Viktòria Tkatxuk (54s30) i Anna Rizhikova (54s86).
Si Gallego va lluitar per les medalles, també hi van lluitar en els relleus. El 4x400 masculí, format per Samuel García, Lucas Búa, Óscar Husillos i Manuel Guijarro, va aconseguir el triomf en la seva sèrie, amb una marca de 3m1s27, el tercer millor temps espanyol de la història. En el 4x400 femení, Eva Santidrián, Aauri Bokesa, Berta Segura i Laura Hernández van haver d’esperar una mica més, després d’entrar a la final per temps. El seu registre, 3m27s76. Feia més de 30 anys que un quartet espanyol no corria tan ràpid en aquesta prova.
Encara ho van fer millor les representants del 4x100. Sonia Molina, Jaël Bestué, Paula Sevilla i Maribel Pérez van arrasar. 42s95 per a elles, tercera millor marca espanyola de sempre. No van tenir cap problema per ficar-se a la final i només es van veure superades per les britàniques (42s83). Aquesta serà la prova que demà tancarà la competició. Avui serà el torn dels 20 quilòmetres marxa, del 4x400 masculí i del 4x400 femení. Continuen les emocions fortes. ●