Trobar els interiors

En teoria, no hi ha diferència entre la teoria i la pràctica. A la pràctica, sí”. Permetin que comenci la temporada amb un nou yoguisme. Vaja, en teoria. És a dir, aquesta frase seria una de les moltes que s’atribueixen a Yogi Berra, el mític catcher dels New York Yankees. A la pràctica, es veu que no és seva. Almenys això és el que resa la pàgina checkyourfact. Diuen que la frase ni tan sols apareix al Yogi Book, el llibre que les recull totes i que porta per subtítol l’escaient “En realitat no vaig dir tot el que vaig dir!”. En tot cas, la reflexió sobre la distància entre la teoria i la pràctica, no per òbvia menys brillant, m’ha vingut al cap més d’una vegada els darrers dies, arran de la decepció que ens vam endur els culers a la finalització del primer partit de Lliga.

Després d’un estiu espectacular, tan als despatxos com als partits de la pretemporada, per fer somiar la gent blaugrana i dir al món del futbol que el Barça ha tornat, és a dir, la teoria, va arribar el primer partit de Lliga, contra el Rayo, la pràctica, per fer que els coloms que havíem fet volar tornessin a trepitjar de peus o de potes a terra. Contra el desànim, recordar que una cosa és tenir els cromos, la teoria, i una altra de ben diferent és fer l’equip, la pràctica. Per fer-ho, tenim més bones peces que la temporada anterior, la trista post-Messi. Per omplir el

Qui té molt clara la teoria és Xavi, insisteix que el que més li preocupa és el joc interior

buit abismal en què ens vam trobar en molts partits, entre veterans que ja han donat el millor de si mateixos i joves a qui encara no podíem exigir gaire més, ara hi ha jugadors amb prou experiència en l’elit i amb prou ambició competitiva per garantir que els veterans es reservin millor i els joves no se’ns cremin abans d’hora. Per fer l’equip cal que tothom tingui clara quina és la feina de cadascú, quina és la seva responsabilitat, qui mana en cada línia i qui són els dos o tres referents indiscutibles en tots els sentits. I això, els lideratges, que tenim més o menys clars sobre el paper, també s’hauran d’anar confirmant a la pràctica, damunt del terreny de joc. I, esclar, idealment, també haurien d’anar en sintonia amb els salaris. D’aquí la incertesa respecte a Frenkie de Jong. Indiscutible jugadoràs, que, si no s’ajusta el sou, ocuparà en solitari el cim de la piràmide salarial. Ha estat realment el líder del Barça, aquests últims anys? Ho ha de ser, en el Barça de Xavi? Una altra vegada, diferència entre la teoria i la pràctica…

Qui té molt clara la teoria és Xavi. I ja van unes quantes rodes de premsa en què insisteix que el que més li preocupa és el joc interior. Em fa l’efecte que si troba els interiors es trobarà per fi a si mateix, i ja no hi haurà cap diferència entre la teoria i la pràctica.