La Vanguardia (Català-1ª edició)

Busquets, sense hereu

L’expulsió del capità contra el Rayo coincideix amb la cessió de Nico al València i la suplència d’un De Jong que encara no ha estat titular

- Carles Ruipérez

Passen els anys, se succeeixen els fitxatges, s’obren i tanquen finestres de mercat i el Barcelona continua sense trobar un substitut natural per a Sergio Busquets. La targeta vermella –per doble amonestaci­ó– que va veure el capità blaugrana contra el Rayo obliga Xavi Hernández a cercar un migcampist­a d’urgència per visitar demà la Reial Societat, la casa de Zubimendi, un futbolista de perfil molt semblant al de 5 del Barça.

L’absència de Busquets arriba exactament una setmana després de tancar-se la cessió al València de Nico González, que molts veien com a successor, i en ple debat sobre la continuïta­t de Frenkie de Jong, que el club pressiona perquè es rebaixi el sou.

El neerlandès encara no ha estat titular aquest estiu, ni en la pretempora­da ni en la primera jornada, però podria ser l’elegit pel tècnic de Terrassa. Kessie, acabat d’arribar, o Pjanic, que ha convençut Xavi i es quedarà aquesta temporada després de ser cedit la passada, són les altres dues opcions per sortir del pas al Reale Anoeta.

Als 34 anys, Busquets encara la seva última temporada al club, ja que la seva idea és no renovar el contracte que venç el 30 de juny del 2023. I ho fa sense que el Barcelona tingui resolta la transició. Aquesta voluntat de no prorrogar més el seu vincle per acabar la carrera als Estats Units és la que ha fet impossible arribar a un acord per diferir el seu salari, com pretenia el club.

Se n’anirà amb més de 700 partits disputats (ara són 681, només per sota de Xavi i Messi). Però després de 15 cursos al primer equip, el de Badia del Vallès continua sent indiscutib­le per als entrenador­s. Fins al punt que la 21-22 va ser la segona campanya que més minuts va disputar de la seva carrera (4.420), només vuit menys que en la 15-16, quan tenia 28 anys. Busquets només es va perdre dos partits. Això dona la idea del valor que atorga Xavi al seu joc. No va faltar a cap fins al 2 de gener, a Mallorca. Llavors, De Jong el va substituir. Busquets ho va tornar a jugar tot fins a la jornada 36. Novament cinc grogues el van obligar a parar. Contra el Celta, Xavi va optar per canviar el sistema amb un 3-4-3 per reforçar el centre del camp sense el capità. Encara que no van ser dos grans matxs, l’equip blaugrana va aconseguir guanyar-los (0-1 i 3-1).

A més, va ser suplent en dos xocs més, tots dos a l’Europa League, i en tots dos va acabar entrant des de la banqueta. Contra el Nàpols va ingressar per De Jong en el 65, contra el Galatasara­y va entrar per Nico... en el descans.

Potser aquest era un dels indicatius que feien pensar al gallec, de 20 anys, que no tindria tots els minuts que ell volia jugar i va preferir provar fortuna al València. “Li desitjo el millor, ha estat valent. Que torni més madur i ens pugui ajudar en el futur. Ha de ser important”, va reconèixer Xavi sobre la sortida de Nico, que ja va debutar la setmana passada a les ordres de Gatusso.

Volent o sense voler, la veritat és que la longevitat i l’ofici de Busquets, descobert per Guardiola a Tercera, ha desincenti­vat diversos jugadors a continuar la seva carrera al Barça. Dos dels últims pivots que va fitxar el Barça van ser Mascherano (2010) i Alex Song (2012) i tots dos van acabar jugant més de central que en la seva posició. Sobretot l’argentí, que va triomfar al Camp Nou després que Guardiola el reciclés com a central, i va guanyar dues Champions fent parella amb Piqué.

De manera que el Barça va estar vuit anys sense portar cap futbolista

El migcampist­a continua sent indispensa­ble per a Xavi als 34 anys i en la seva última temporada

per a aquesta posició, fins que Abidal es va encapritxa­r de Matheus Fernandes. El brasiler va ser un fiasco, amb prou feines va jugar 17 minuts i el Barcelona li va rescindir el contracte.

En aquest temps, el club gairebé ha arribat al consens que més que buscar l’hereu fora l’ideal seria construir-lo dins. I es va pensar en Sergi Samper o Oriol Busquets fins que va aparèixer Nico González. Ara que se’l necessita, no hi és. Busquets no té hereu. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain