La Vanguardia (Català-1ª edició)
El groc, el verd i el vermell
El Jumbo, que ja va arrasar a l’últim Tour, es llueix a la crono per equips d’Utrecht per col·locar Gesink de líder i situar Roglic amb els primers avantatges
Queien gotes a Utrecht quan va partir el Burgos-BH, el primer equip a sortir de la Vuelta 2022. Però gairebé no es veien paraigües entre la gentada que s’amuntegava a les voreres dels carrers per veure la contrarellotge inicial. L’afició no es volia perdre el seu combinat, el neerlandès Jumbo-Visma, dominador del ciclisme actual. Quan li va tocar el torn al conjunt de Roglic, ja feia sol –al final ningú no va córrer sobre mullat–. I el Jumbo va ser profeta a casa seva amb una exhibició que podrien haver firmat fa un mes a França els Van Aert, Laporte, Benoot i Vingegaard.
Però ells no hi eren. Tant és. En van tenir prou amb Rohan Dennis –un especialista–, Affini, Chris Harper, l’esprínter Teunissen i Primoz Roglic, l’eslovè que busca el rècord de guanyar quatre Vueltas consecutives. A 56,676 km/h van recórrer els 23 quilòmetres pels carrers de la ciutat natal de l’atleta Dafne Schippers o del futbolista Marco van Basten. Van ser els únics que van arribar a la meta amb els vuit integrants, al complet. Anaven tan sobrats que es van permetre el luxe que l’escalador Sepp Kuss anés tota l’etapa a la cua del grup, sense rellevar. I per arrodonir-ho, van decidir que el veterà Gesink, de 36 anys, fos el primer en travessar la meta per ser el primer líder després de destrossar el temps de l’Ineos.
Al regne del Jumbo gairebé sempre és festa. Una festa de colors. Dues etapes i el mallot de millor escalador, que és blau, es van endur del Giro. Sis etapes al Tour i el mallot groc per a Vingegaard i el verd de la regularitat de Van Aert a París. I, de moment, una etapa i un mallot vermell de la Vuelta. El Jumbo no en perdona ni una.
El combinat neerlandès, que dijous va anunciar la repatriació de Van Baarle (Ineos) i Kelderman (Bora) per a la pròxima temporada, no va perdre l’oportunitat de situar Roglic amb els primers avantatges a la general.
L’Ineos, amb tot el seu arsenal, amb Carapaz, Sivakov, Hayter, Geoghean Hart i Carlos Rodríguez –en van arribar set, senyal de potència també–, va ser el que més s’hi va acostar. El Quick Step d’Evenepoel va sortir ben parat. Van ser els únics que van limitar la pèrdua a menys de mig minut.
No ho va poder fer Simon Yates, a qui fins i tot es va veure patir en alguna recta per seguir els seus companys del BikeExchange, ni tampoc João Almeida i Juan Ayuso, la parella de l’UAE.
El Movistar va salvar l’etapa. Molt aviat es va quedar Mühlberger, després van perdre Lluís Mas i de seguida es van quedar amb cinc quan es va despenjar Norsgaard. Amb Valverde, Enric Mas, Verona, Rojas i Oliveira van haver de tirar fins al final per estar en un mocador amb el Bahrain de Landa, el Bora de Hindley i Higuita i l’Astanà de López.
Menció a banda mereix el Kern Pharma, en la seva històrica primera participació, que ni a les millors travesses no esperava estar a menys d’un minut del guanyador, millor que fins a cinc equips World Tour. ●
El Movistar va salvar una jornada difícil per ser en un mocador amb Landa, Hindley, Higuita i López