El ball escandalós

Ballar és una forma de comunicació. I, com a tal, els polítics han incorporat la remenada al ritme de la música a les seves campanyes electorals. Mentre són candidats, no és estrany que se sotmetin a l’escrutini aliè amb uns passos més o menys afortunats que busquen acostar el personatge al comú dels ciutadans. De fet, com pitjor ho faci l’aspirant, gairebé millor. Més identificació amb un sector més ampli de la població. Aquí ha ballat gairebé tothom, sense distinció de sigles. Iceta va treure a ballar Sánchez, Arrimadas va arrencar per sevillanes, a Almeida se’l va veure entregat amb Jerusalema, Aguirre es va deixar portar pel xotis, Pablo Iglesias va fer veure que perreaba i Ada Colau ho ha donat tot sobre un escenari més d’una vegada. Cap d’aquests casos no eren festes particulars. Al contrari, buscaven precisament publicitat. Sí que ho va ser quan es va difondre un vídeo en què un enravenat Rajoy es va animar a seguir uns compassos d’aquell elenc musical que precedeix la conga dels casaments, però segur que a l’exlíder del PP el va deixar fred que la gesta es convertís en viral.

A Finlàndia hi ha hagut un escàndol pel ball de la seva primera ministra, Sanna Marin, en una festa privada. Tant, que ha hagut de fer-se untes t per demostr arquen o consumeix drogues. Els polítics tenen dret a la intimitat i no tenen per què ser impol·luts en la seva vida privada mentre no incorrin en il·legalitat o la seva activitat particular no interfereixi en el seu acompliment públic. Però també són una mica més que un ciutadà comú, i és desitjable que existeixi coherència entre el seu comportament privat i el que pregonen. En el cas finlandès, es critica Marin per ballar? O és més aviat per com ho fa? Imaginem al seu lloc un senyor de mitjana edat i pinta seriosa a l’estil de Rajoy, posem per cas, ballant quelcom equivalent a un pasdoble en un guateque amb amics. Hi hauria escàndol? Es discutiria la seva capacitat? Marin té 36 anys i es mou davant la càmera desinhibida i sensual, com fan milions de joves que a més comparteixen la seva diversió a les xarxes socials. És possible que si la dirigent finlandesa hagués aprofitat els seus innegables dots rítmics per practicar-los en un programa de televisió li haguessin reportat vots. Són les coses de certa hipocresia moral.