Thatcherisme elevat al cub

Liz Truss, probable nova premier britànica, encara és més hostil a la UE que Johnson

Hi ha hagut l’edat de pedra i l’edat del bronze, de la llum i de les tenebres, d’abans i després de Crist, d’abans i després de la pandèmia... I el 5 de setembre (tret que hi hagi un gir en la batalla pel lideratge dels conservadors britànics) serà el primer dia de l’era trussiana. “Trussiana” de Liz Truss, la molt probable nova primera ministra del Regne Unit.

Com serà? Per damunt de tot, thatcherisme a ultrança, fins i tot més del que mai es va atrevir a preveure la dama de ferro, que de vegades (no sempre, ni de bon tros) va ser més prudent i menys ideològica que la reputació que té. I això que es tracta d’una filosofia política –el capitalisme desregulador– desprestigiada sobretot des del crac financer del 2008, quan els excessos especuladors de la banca gairebé es van carregar el model econòmic vigent.

Però en un país cada vegada més envellit, on per primera vegada en la seva història hi ha més gent per sobre dels 65 anys que per sota dels 15 –i molt més encara entre els votants tories i els lectors de la molt influent premsa de dretes–, les paraules Thatcher o thatcherisme no tenen res a veure amb la realitat del que va ser. Són una ideologia, un símbol, un somni, un mite, un Valhalla, amb uns preceptes, per a la majoria d’economistes gairebé impossibles d’aplicar en la conjuntura actual. Enlloc.

Però Truss és Thatcher a l’enèsima potència, i amb aquesta túnica sembla gairebé segur que conquerirà el lideratge i serà la successora de Boris Johnson, almenys fins a les pròximes eleccions (el 2024, si no les avança). Expartidària de la permanència a la UE i exliberaldemòcrata, com a tory ha adoptat la fe dels conversos, com si hagués de demostrar alguna cosa. S’ha tornat (o fa

GETTY Antiga membre dels liberals demòcrates i partidària de quedar-se a la UE, Truss té la fe dels conversos