La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’imperi i la senyora Cheney
Conservadora i membre de l’ala més elitista del partit republicà, els mitjans liberals elogien Liz Cheney com l’única persona capaç d’evitar que la dreta americana se’n vagi cap a l’autoritarisme amb Donald Trump
Liz Cheney és un dels deu legisladors republicans que van votar a favor del segon procés de destitució ( impeachment) de Donald Trump, el de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. Les bases no han perdonat aquesta traïció, i dels deu, només dos han sobreviscut a les primàries del partit. Cheney és la cara més coneguda dels crítics amb l’expresident. Aquesta setmana, després de reconèixer l’aclaparadora derrota a Wyoming, va invocar Abraham Lincoln en una frase que s’ha interpretat com una mostra de la seva voluntat per postular-se com candidata republicana a les presidencials del 2024, de manera que s’haurà d’enfrontar a Trump.
Cheney és una dona rica i poderosa. A les primàries es va presentar pel Teton County de Wyoming, un dels comtats més rics del país dins de l’estat més blanc de tots, on gairebé és preceptiu saber disparar a una llauna alhora que es munta a cavall. És filla de Dick Cheney, vicepresident durant els dos mandats de George W. Bush a la Casa Blanca. El seu pare va tenir responsabilitats importants en la guerra contra el terror i en la invasió de l’Iraq, la més impopular de totes les guerres dels Estats Units des del conflicte del Vietnam.
Liz Cheney no és una política moderada. Ha celebrat públicament la regressiva sentència del Tribunal Suprem contra el dret a l’avortament. I s’ha enfrontat públicament a la seva germana Mary (casada amb una dona) pel seu rebuig al matrimoni homosexual.
Malgrat aquests antecedents, Liz Cheney rep elogis dels mitjans liberals americans. Dimarts, després de suggerir que aniria a les primàries contra Trump, tots van destacar la seva valentia i conviccions. Van afirmar que la història està de la seva part i que l’honor republicà queda, d’aquesta manera, preservat. És possible que sigui així. Però també és molt possible que la seva croada contra l’expresident sigui un suïcidi polític. Perquè, objectivament, els valors tradicionals republicans a què fa referència Cheney en els seus discursos (integritat, caràcter, coratge) no sembla que despertin molt d’interès dins d’un partit en què per fer-se notar cal dir coses molt greus a les xarxes socials.
A l’establishment republicà potser li està passant el mateix que a la vella elit
A la vella guàrdia republicana potser li està passant el mateix que a l’elit demòcrata als vuitanta
demòcrata (pensin en els Kennedy), que es va passar de moda els primers dies del mandat de Ronald Reagan. De sobte, els seus discursos sobre el bé comú i la justícia social van començar a ser buits i avorrits. Als cenacles més importants de Washington, fer diners i ser “dolentot” es va convertir en sexi i divertit. Va ser un canvi en el clima moral que anunciava l’arribada de l’ordre neoliberal i que està magníficament ben explicat en un llibre de John Taylor, El circo de la ambición.
Avui tots temen que el Grand Old Party (GOP) hagi començat un altre gir, aquest cop en direcció a l’autoritarisme, lliurat sense remei al culte a Trump. Per això tots parlen bé de Liz Cheney.
Les últimes primàries republicanes han mostrat un partit en què són majoria els que pensen que a Trump li van robar les eleccions i en què els que no ho pensen no ho diuen perquè són perseguits amb acarnissament a les xarxes socials. És tan ferotge la recerca i l’escarni dels RINO ( Republican in Name Only), els republicans moderats, que recorda a la caça de bruixes que als cinquanta va desfermar contra els “companys de viatge” del comunisme el senador Joseph McCarthy, a qui, per cert, es venera avui en cercles del partit.
Alguns dels candidats victoriosos dels últims dies són gent que s’ha declarat negacionista durant la pandèmia. Pensen, amb matisos, que els Estats Units són objecte d’una conspiració orquestrada per l’elit global, anticristiana i d’esquerres. I si no ho pensen de debò, ho diuen, perquè és el que agrada a unes bases radicalitzades. És un partit on la paraula “democràcia” s’usa cada cp menys perquè recorda massa l’adversari i es prefereix usar el terme república.
El clima s’ha tornat tan estrany en aquest partit que ha permès que algú tan perillós com Sarah Palin, exgovernadora d’Alaska, estigui a punt de guanyar un escó. Dona que evitava la premsa per
L’activisme republicà ha fet ingovernable un país que de vegades sembla que es dirigeix cap al caos
què es rabejava amb les seves enormes llacunes en cultura general, Palin va formar tiquet per a les presidencials del 2008 amb John McCay. Impulsora del Tea Party, en certa manera va ser la precursora de l’estil que avui triomfa entre els republicans. Trump l’hi ha agraït amb el seu suport.
Joe Biden ha definit la guerra a Ucraïna com un conflicte entre democràcies i autoritarismes. Per guanyar aquesta guerra, els Estats Units necessitaran bons aliats. Però abans que res, haurà de resoldre els problemes que té a casa, en un país que sembla ingovernable. Biden parla de democràcia i autoritarisme. Però podria parlar de caos i d’anarquia, que és cap a on sembla que de vegades es dirigeix aquest país. Els Estats Units tenen un problema crònic amb el racisme i les armes. També amb institucions com el Suprem. I en tots aquests incendis hi ha la marca del nou activisme republicà.
Liz Cheney té els diners i ara també té els mitjans. Però de vegades amb això no n’hi ha prou per anar a contracorrent. Només el futur dirà si la història està de la seva part o si acabarà sent una simple anotació a peu de pàgina dins del descens a l’infern dels republicans.