La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez desafia Feijóo a una prova de resistència: 16 mesos sense parar
Aquesta setmana comença a girar el carrusel polític; no s’aturarà fins al final del 2023
El temps dirà si Pedro Sánchez va pecar de supèrbia quan dimarts a La Palma va assegurar que no hi haurà canvis al Govern espanyol, amb el qual pretén arribar fins al final de la legislatura. Estabilitat en temps difícils, aquest era el missatge.
Des d’ara fins a la convocatòria a les urnes, prevista per al desembre del 2023 o principis de gener del 2024, passaran setze mesos.
Sánchez desafia el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que parteix com a favorit, a una prova de resistència. D’aquí a un any i quatre mesos el marcador pot haver canviat diverses vegades.
Els corredors ja són a la pista. No hi ha temps per perdre: el Consell de Ministres es reuneix dimarts; dijous, al Congrés, s’hi votaran les mesures d’estalvi energètic, el nou sistema de cotització d’autònoms, el pla d’ajuts per als estudiants becats, la llei de “només sí és sí” i els trens de franc. Veurem si Renfe en suporta la pressió.
Tot per la guerra
Aquesta votació posarà a prova si la fidelitat de la majoria de la investidura continua intacta a l’inici de l’últim tram de la cursa. Sembla ser que sí. El PP de Feijóo continua sense crear incentius perquè els aliats hi vegin una alternativa. Avantatge per a Sánchez.
Hi haurà més proves. Al setembre, Espanya ha de presentar el pla de contingència a Europa per reduir el consum d’energia. Les mesures d’agost han estat un exercici de preescalfament. El que ve serà més seriós. Sobretot si Rússia talla el subministrament de gas a Europa i tot el continent ha d’estirar les reserves per passar l’hivern.
L’excepció ibèrica –en què el Govern central va jugar bé les seves cartes a Europa– dona avantatge a Espanya per pagar la factura de l’energia que necessita. Si les coses van malament més amunt del Pirineu, però, aniran malament a casa. L’inveterat europeisme espanyol pot patir un desencís.
La carestia i la inflació són el maldecap principal. Espanya, amb uns nivells de pobresa estructural i de desigualtat galopants, té poc marge per l’augment de preus. El mercat de treball, en plena campanya turística, ja té un pilot vermell encès. En vista d’aquest escenari, el Govern espanyol desplega programes d’ajuts. El PP, en canvi, proposa d’abaixar els impostos.
Més proves: la guerra d’Ucraïna canvia el paradigma. Més esforç bèl·lic. Hi ha compromisos amb l’OTAN que cal complir. Augment de la despesa en defensa i la renovació de l’acord de la base de Rota, on hi haurà dos nous destructors americans. I ja en seran sis. El govern més progressista de la història xocarà amb la seva tradició cultural. Tot ha de passar pel Congrés.
En campanya
Al novè mes d’aquesta cursa de resistència, el maig del 2023, se celebraran les eleccions municipals i autonòmiques, que el 2019 va guanyar el PSOE. Tot el que passi des d’ara i fins llavors estarà condicionat per aquest horitzó.
Hi ha, en aquest escenari, la materialització d’alguns acords de la taula de diàleg amb Catalunya? Sembla difícil, sobretot si les coses es compliquen a nivell econòmic. Els pròxims mesos seran molt durs, advertia aquesta setmana Margarita Robles. També sembla evident, però, que les dues parts han arribat a la conclusió que el que més els convé és garantir l’estabilitat recíproca. A Catalunya, el futur acompliment de Junts com a soci és tota una incògnita. Amb la CUP Aragonès no hi compta.
Una cosa semblant passa amb l’altre aliat de referència, el
Dimarts, primer Consell de Ministres; dijous, un ple al Congrés: no hi ha temps per perdre
Una agenda densa: eleccions municipals al maig; la presidència europea de torn, al juny
PNB. El malestar amb Sánchez és considerable. Els pressupostos del 2023, importants en un escenari econòmic incert, definiran (una vegada més) la fortalesa d’aquests llaços.
Tercer factor clau per a l’estabilitat: el projecte de Yolanda Díaz, Sumar. L’esquerra de l’esquerra, amb la seva històrica tendència cap al caïnisme, pot oferir el pitjor d’ella mateixa. Si a Díaz no li va bé l’esquerra, tota ella experimentarà una baixa crítica. L’agost està sent un mes relativament tranquil.
Mentrestant, a l’altre costat, a la dreta, Feijóo treballa en un gradual procés de reunificació. Vox, a la baixa després de la desfeta d’Olona i Ciutadans, descartat per sempre.
Espanya global
Al desè mes d’aquesta cursa, al juny, Sánchez puja al podi amb la presidència de torn europea. Segons com li hagi anat a Europa a l’hivern, pot ser un regal enverinat o una gran oportunitat.
El futur polític d’Espanya es jugarà també a les eleccions italianes –amb una puixant extrema dreta antieuropeista–. Aquesta setmana Rússia ha demanat que els electors italians en castiguin els governants. És a dir, que votin l’extrema dreta.
I també l’Àfrica. El Marroc, Algèria. Darrere, el Sahel. El Marroc és clau, perquè Sánchez ho ha apostat tot per aquest país. El Ministeri de l’Interior treballa a fons a Rabat. Els diners els posa Europa. Si les coses van malament a la frontera, però, tot es complicarà. També si Algèria, sota la subtil ombra russa, juga amb la clau del gas. Al mes d’agost n’ha tornat a ser el nostre proveïdor principal. ●