“No comparteixo la nova visió bucòlica del camp”

Sovint les aficions s’emmarquen en espais d’activitat i interès molt allunyats de l’ocupació principal, com un eixamplament evasiu. No és el cas de Tomás Guitarte, diputat de Terol Existeix al Congrés dels Diputats i cara emblemàtica del moviment de l’Espanya Buidada, ja que les seves ocupacions s’ajusten en un mateix interès pel medi rural, el seu poble, la seva comarca, les seves tradicions, la seva història i el seu desenvolupament. I una de les activitats preferides d’aquest arquitecte ficat en política és el senderisme, on al seu poble en diuen “caminades”.

Com va començar les caminades?

Les vam començar el cap de setmana després a les festes del poble. A poc a poc va néixer aquesta afició i avui som un grup habitual. Quan vius en un entorn rural, tens molt a prop recorreguts curts, assequibles, amb què no només vas coneixent el paisatge de la zona, sinó també el patrimoni històric o la botànica.

Són una penya?

Una cosa semblant, però el grup de les caminades té un caràcter intergeneracional, i les penyes són més de lleure i solen ser de la mateixa generació. Caminar et serveix per fer exercici, però també recorres el terme municipal, ara que la gent ja no surt al camp a fer tasques agrícoles. I, a l’estiu, t’obliga a matinar, per evitar la calor. Caminar per una muntanya a primera hora amb el terra humit et permet descobrir una altra olor del camp.

Amb quina freqüència surten?

A l’estiu, tres vegades a la setmana, més o menys, i a l’hivern, una.

Viu a Cutanda tot l’any?

Sí. Quan la mires des de lluny, sembla un poble gran, amb les restes del castell a dalt. Va arribar a tenir gairebé mil habitants a començaments del segle XX, però l’emigració dels seixanta i setanta a afectar molt el poble. Ara, censats, som 52 veïns, i a l’hivern som uns 25 o 30 veïns.

Què va passar als seixanta?

Els plans de desenvolupament. Quan llegeixes documents oficials, com ara els de la creació de la Seat, hi surt que Terol ha d’aportar mà d’obra. No és una cosa fortuïta, l’abandonament es va planejar. Sempre explico que el 1974, quan es va inaugurar una ciutat escolar a Terol, el ministre va dir: “Vosaltres, que esteu destinats a emigrar, emigreu formats”. El buidament és una decisió i, consegüentment, arriben les desinversions de l’Estat, com el fet de no acabar ferrocarrils o carreteres que estaven gairebé acabades.

On se’n van anar els veïns?

Els punts d’emigració van ser Saragossa i Barcelona, sobretot.

Vostè va estudiar a València; em pensava que era la destinació principal.

A l’entorn del Jiloca, no tant. Aquí les aigües van a l’Ebre i l’emigració continua aquest vessant. Hi ha altres comarques de Terol on la gent sí que se n’anava més a València. Però aquí la gent se’n va anar sobretot a Saragossa, però la Seat, com li deia, també va portar molta gent a Barcelona.

Sempre ha dedicat el lleure a la seva comarca?

Sí, fa molts anys que sempre aprofito el temps lliure per fer investigacions, per documentar tradicions, recuperar elements, com ara la dansa i la soldadesca de Cutanda, que no s’havia representat des del 1885. Col·laboro amb el Centre d’Estudis del Jiloca, que vam fundar el 1987 amb la intenció de traslladar que també hi havia preocupació per la cultura i la història. Tenim el certamen d’art José Lapayese, amb què portem exposicions d’art contemporani a la comarca, periodistes, escriptors...

Com a diputat, avui vostè deu ser una celebritat.

Realment no. Tot el món em coneix des de fa molt temps per la meva activitat a la comarca. Com a anècdota: fins i tot tinc una plaça dedicada al poble.

Parlava de les restes del castell. Va ser un lloc important? Cutanda va tenir importància històrica. La batalla de Cutanda, el 1120, va definir el futur d’Aragó com a territori. Després de la conquesta de Saragossa hi va haver una reacció des del nord de l’Àfrica i Al-Àndalus, es van enviar 10.000 o 12.000 genets. Hi va anar Alfons el Bataller, que està assetjant Calataiud, i la batalla va ser aquí. El triomf dels cristians va condicionar l’actual mapa d’Aragó. Fins i tot hi ha una dita: “Pitjor va ser la de Cutanda”. Fa deu anys vam pensar que calia recordar aquest fet històric i es va decidir fer la recreació històrica i un centre d’interpretació. Això il·lusiona els veïns, es vesteixen de musulmans i cristians i se senten orgullosos de la seva història, i també atreu gent.

Del castell no en queda gairebé res.

Els veïns de Cutanda van demanar que s’enderroqués.

Com?

A veure, durant les guerres carlines va ser conquerit i reconquerit pels dos bàndols. I cada vegada que prenien el castell, cremaven el poble. Després del segon incendi, així surt a les actes, els veïns van demanar que fos enderrocat. És una llàstima, perquè semblava que era de bona arquitectura, no era maçoneria ordinària.

Malgrat el seu interès per les històries i tradicions, no sembla que la seva mirada sigui nostàlgica, com la del jove neoruralisme, que està tan de moda.

No, no és una visió bucòlica. Nosaltres sabem quina és la dificultat de viure al territori, per això els volem modernitzar, fer-los capaços de rebre projectes de vida que ja no han d’estar obligatòriament vinculats al sector primari. La nostra visió és realista, sabem que tens més qualitat de vida en el medi rural només si tens serveis que estan més o menys bé. I si tens habitatge.

A l’Espanya buidada no hi ha habitatge?

La gent que té interès per tornar al camp no ve a viure a les capitals de comarca, sinó als pobles petits, on hi ha aquell contrast amb la vida urbana. Un cas: una persona ve per explotar el bar i no troba on allotjar-se. Una de les nostres demandes principals és un parc públic d’habitatge al poble més petit perquè els que vinguin no s’hagin de comprar una casa o construirla. Avui pràcticament no hi ha habitatge rural de lloguer a Terol. ●

Espanya Buidada “Els territoris han de poder acollir projectes de vida no vinculats al sector primari”

Senderisme “Fem exercici i recorrem la comarca, ara que la gent ja no surt a fer tasques agrícoles”

TG