La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ayuso en el multivers de Sol
El doble paper de governant i d’oposició alternativa han obligat la presidenta de Madrid a recular unes quantes vegades
La doble dimensió que té la presidència de la Comunitat de Madrid des del 2019 obliga Isabel Díaz Ayuso a alternar durant les intervencions públiques el seu paper de líder alternativa de l’oposició amb el de presidenta regional. Així, a la sala de premsa de la Puerta del Sol, hi conviuen els discursos combatives com a ariet del Govern central amb els discursos de perfil més baix orientats a la gestió autonòmica.
La seva urgència per contraprogramar moltes de les mesures que emanen de la Moncloa l’obliguen a anar sempre per la corda fluixa, atès que assumeix alguns riscos derivats de no prendre’s el temps necessari per avaluar tots els escenaris. Això és el que ha passat aquests últims dies, que, després de caricaturitzar els ajuts al transport anunciats per Pedro Sánchez durant l’últim debat sobre l’estat de la nació com un simple “xecvot”, la Comunitat de Madrid ha acabat completant la rebaixa dels abonaments amb una reducció extra fins a arribar a un 50%.
“Sempre ha estat així des del minut u de l’era Ayuso”, li retreu Juan Lobato. “Va passar el mateix durant l’estat d’alarma amb l’estratègia de vacunació per edats i, fa poc, amb l’operatiu d’atenció als desplaçats per la guerra d’Ucraïna. Va decidir obrir un dispositiu a l’hospital Zendal, quan el Govern central ja havia obert d’acolliment de Pozuelo. Al final, el dispositiu del Zendal no va servir per a res i van haver derivar tothom a Pozuelo”, apunta el secretari general del PSOE-M en declaracions a La Vanguardia.
“Tot d’una que s’anuncia una mesura per part del Govern d’Espanya, o fins i tot de la Unió Europea, ella surt immediatament a dir que és una bogeria i que la impugnarà davant del Tribunal Constitucional o on calgui. Però després ho acaba aplicant, perquè són mesures beneficioses per als madrilenys”, diu.
Una cosa semblant va passar l’octubre del 2020. Alhora que s’evaporava la falsa normalitat estiuenca després de l’arribada de la vacuna i l’Executiu central plantejava nous confinaments de 15 dies, Ayuso va atacar Sánchez al crit de “tancar és molt fàcil, però obrir és complicadíssim”. Unes setmanes després, va ser ella qui va optar per fer el mateix. “Només els dies imprescindibles”, va argumentar com a contraposició. Però, a causa de la proximitat entre el pont de Tots Sants i el de l’Almudena, Madrid va continuar tancada, a la pràctica, el mateix temps que proposava l’estat d’alarma.
Ayuso també va reclamar enèrgicament la cancel·lació dels vols a Barajas procedents de punts calents per la pandèmia “perquè el virus no entén de fronteres”. Tot i que, paral·lelament, es va felicitar per la seva estratègia per controlar la covid mitjançant “confinaments quirúrgics” per zones sanitàries. “Com si d’un país a un altre el virus s’expandís amb llibertat, però des d’un barri fos impossible”, ironitzaven des de Més Madrid.
Tampoc no va demanar controls extra ni PCR específiques a les principals estacions que funcionen com a embut per a l’arribada de turistes, però sí que va censurar els ministeris de Sanitat i de Foment per no haver-ne demanat per monitorar l’arribada de turistes estrangers amb avió.
També va impugnar el repartiment de les vacunes, ja que va estimar que estava rebent una quantitat percentualment més baixa que la que es va oferir a altres comunitats, i Madrid va estar durant mesos a la cua pel que fa al ritme de vacunacions.
De cara al pròxim curs escolar, Ayuso va assegurar amb tota l’os
Ha impugnat els ajuts al transport, el sistema de vacunació i la llei Celaá, però després ho acaba aplicant
tentació dels discursos presidencials que censuraria els llibres de text que fomentessin el “sectarisme” que emanava de la coneguda com a llei Celaá. Finalment, no s’ha retirat cap obra, ja que, com va admetre a la seu parlamentària, “la inspecció educativa no ha detectat res que sigui rellevant en la revisió feta en 180 llibres”.
Fins ara, la fórmula del multivers no li ha pogut sortir millor a Ayuso, que, des dels ja llunyans comicis autonòmics del 2019, s’ha desempallegat del seu “soci molest” de coalició (Ciutadans) –amb l’avanç electoral del 4-M– i de l’expresident nacional del PP Pablo Casado, que va provar d’obstaculitzar el seu meteòric ascens.
Però, si hagués trepitjat el fre a temps, s’hauria evitat el tràngol d’haver de recular i donar per bones algunes de les mesures impugnades amb grandiloqüència per erosionar la coalició de PSOE i Unides Podem. ●