La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Midcat topa amb França
Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),
Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria
El gasoducte Midcat continuarà encallat a Hostalric si no es convenç França perquè el prolongui pel seu territori fins a connectar amb la xarxa europea a Barbaira –a prop de Carcassona–, a uns 120 quilòmetres de la frontera espanyola. La Comissió Europea, i especialment el Govern alemany, han de pressionar el president Macron per aconseguir-ho si volen que el gas natural espanyol pugui arribar fins a Alemanya.
El Midcat no es veu igual des de París que des de Berlín, Brussel·les, Madrid i Barcelona. La raó és molt clara: la construcció del tram francès del gasoducte i la connexió amb la xarxa europea exigeix una inversió de 3.000 milions d’euros, que França no vol pagar, i les obres per a l’execució es poden allargar uns quants anys. El projecte d’aquesta infraestructura ni tan sols està dissenyat a França i, per tant, tampoc no s’han començat els tràmits d’expropiació dels terrenys. Quan estigui acabat, segons el parer de les autoritats franceses, probablement ja no farà falta. En aquest temps Alemanya ja haurà tingut prou temps per construir les centrals regasificadores de gas natural que necessita.
Un altre argument que arriba des de l’altre costat de la frontera és que el Midcat té una capacitat de transport de gas molt limitada, en comparació amb els grans gasoductes que arriben a Alemanya des de Rússia, i per tant la necessitat no és tan estratègica com consideren les autoritats alemanyes, espanyoles o europees. Però si París valora tan poc aquest gasoducte, no s’entén que el sector gasista francès tingui por que li pugui fer la competència i treure-li quotes de mercat. Aquesta és, precisament, una altra raó de fons que explica l’oposició a aquest gasoducte al país veí.
Les autoritats franceses, a més, tampoc no tenen ganes d’iniciar la batalla política que els exigiria fer front a l’oposició al gasoducte que hi ha al seu territori, tant de les localitats per on hauria de passar com dels ecologistes. Per a la Unió Europa, tot i això, el Midcat és una infraestructura estratègica perquè suposa avançar en la interconnexió energètica europea. Per a Alemanya, a més, poder rebre gas natural des d’Espanya és fonamental perquè, encara que sigui en petita quantitat, li comportaria diversificar les fonts de subministrament. Per això l’interès pel Midcat que el canceller alemany va expressar recentment.
Per a Espanya, que té la meitat de les plantes regasificadores de gas natural europees i dos gasoductes connectats amb Algèria, revitalitzar la connexió del Midcat suposaria convertir-se en un gran hub de subministrament de gas natural a Europa, sumant-hi també la planta regasificadora que té Portugal.
En el seu moment (2019) el projecte del Midcat es va abandonar per les esmentades reticències de França i perquè aleshores, a més, el gas natural havia baixat tant de preu que resultava impossible rendibilitzar la infraestructura i amortitzar la inversió. En l’actualitat, però, s’ha encarit tant que l’explotació del gasoducte seria rendible.
El problema és qui paga les obres que falten per enllestir el gasoducte, tant a Espanya (370 milions) com a França. Si la Comissió Europea posés damunt la taula els diners per finançar la infraestructura, amb càrrec als seus fons estructurals, hi hauria la possibilitat d’aconseguir l’aprovació francesa apel·lant als interessos supranacionals europeus. La inversió es podria canalitzar en el marc del pla REPowerEU, dotat amb 210.000 milions, però això exigiria readaptar el gasoducte per ser utilitzat en el futur com a transport i distribució d’hidrogen verd.
El que semblava fàcil i ràpid, per respondre a la crisi de subministrament de gas natural que pateix la Unió Europea, no ho és tant. Revitalitzar el Midcat exigeix un gran impuls polític i diplomàtic. ●
La connexió del gasoducte espanyol amb la xarxa europea es pot tornar a bloquejar