La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fanatismo religioso
tras el gravísimo ataque en nueva York al escritor salman Rushdie, unos políticos condenaron el atentado, otros guardaron silencio y otros quisieron nadar y guardar la ropa. este fue el caso de gonzález Pons, vicepresidente del Partido Popular europeo, diciendo que era “urgente dejar de normalizar el fanatismo religioso como si se tratase de una manifestación cultural más cuando no es otra cosa que atraso histórico”, o el ministro iceta, que se descolgaba citando a Rigoberta menchú: “el respeto a la diversidad es un pilar fundamental en la erradicación del racismo, la xenofobia y la intolerancia”.
Común en ambos mensajes era la atribución del atentado al fanatismo religioso (¿acaso budista, cristiano, judío, bahaí?) y a la intolerancia en general, pero sin atreverse a mencionar al auténtico fanatismo: el islamismo radical.
Miguel Ángel Loma Pérez
Sevilla han estat més aviat poc ateses, no sembla un moment gens oportú per significar-se. Cada cosa té el seu temps, però això no forma part de l’ideari del bon
independentista.
una ocasió perduda de mostrar unitat en un acte en memòria d’aquells que van perdre la vida a Barcelona aquell fatídic 17 d’agost, i en el qual la política
no hi estava convidada.
Mercè Cucurny
Barcelona tenen la sensació que una part de Catalunya no vol tractar el castellà com a llengua pròpia. tampoc no hi ajuda negar-se al fet que segui vehicular a l’escola, encara que sigui en un 25%, o el pensament de l’anterior president de Catalunya, que qualificava com a “no normal” parlar castellà a Catalunya.
mentre aquesta part de catalans tinguin aquesta sensació de menyspreu, serà difícil impulsar el català entre tots.
Miguel Flaquer García Subscriptor Barcelona