“La crisi no tindrà cap solució si no es fa servir menys energia”

L’Upendo agafa unes sabatilles d’hotel, d’aquestes blanques de rínxol de cotó, i en 25 minuts les té folrades amb teles africanes alegres. Somriu amb la seva ocurrència. Acaba d’inventar-se unes plantofes ben originals que, probablement, ja no es llençaran, sinó que serviran per donar color als peus dels turistes als seus països d’origen.

Aquesta jove tanzana va deixar d’estudiar als 15 anys, després que l’assaltessin en un camí. Amb un matxet li van tallar la mà. Si ja és difícil que un adolescent acabi l’etapa de secundària en aquest país, per múltiples obstacles, encara ho és més amb la doble càrrega de ser dona i tenir una discapacitat.

L’Upendo (en suahili significa amor) no es va voler convertir en una cosa oblidada en un racó de la casa. Així doncs, va aprendre a cosir amb una mà. “Treballa amb una habilitat impressionant”, explica Samanta Peñalver, la directora de la Fundació Sanaa, que forma i dona feina a l’Upendo i 70 persones més amb discapacitat a la ciutat d’Arusha, situada al Kilimanjaro i des d’on parteixen els turistes cap al Serengueti.

Sanaa és una petita comunitat d’oficis, oberta al públic, on es respira pau i es preveu la dificultat de respectar les diferents vulnerabilitats. Hi ha teixidors de telers artesanals, bàsicament portats pel col·lectiu de sordmuts, fusters, forjadors, bufadors de vidre, terrissaires, cistellers i moltes cosidores que teixeixen vestits vistosos, jaquetes per a safaris i teles per a la llar que després es venen a la botiga. Part del seu encant és veure com treballen als telers de fusta amb els fusos disposats a la paret, acostar-se al forn de vidre que no s’apaga a la nit i observar la matèria primera amuntegada a terra: cuirs, metalls, pedres o comptes de vidre, que venen del reciclatge. A més de la botiga, hi ha un restaurant molt bufó.

Sanaa és una petita comunitat d’artesans d’oficis, oberta al públic, on es respira pau

El centre s’allotja en un racó dels jardins de l’hotel Meliá que participa en l’activitat, des de la seva àrea de responsabilitat social. Part de la producció es destina als hotels, com ara probablement les sabatilles dissenyades per l’Upendo. És un projecte impulsat per un inversor anònim, que tanca un cercle virtuós, assegura Peñalver: “Artesania, matèries i personal local, formació i retribució per a persones amb discapacitat, i tots els beneficis es destinen a l’educació de nens i joves tanzans”. ●

Emilia Gutiérrez Riechmann ha analitzat la dimensió de la crisi ecològica en els seus assajos

)lba Torró Ferràn Una dona revisant l’ordit del teler