La Vanguardia (Català-1ª edició)
El general de les sis tombes
Les restes d’un heroi de la guerra contra els francesos acumulen dos segles de sepultura en sepultura
El cementiri de Sant Andreu, a Nou Barris, té un petit recinte anomenat el panteó del Soldat, que acull en una galeria subterrània unes dotzenes de nínxols d’humils militars morts durant les últimes dècades. En destaca un, no només per l’alta graduació d’estar-hi enterrat –l’únic–, sinó també perquè va morir fa dos segles. Es tracta del general Luis de Lacy, un dels herois de la guerra d’independència contra la invasió de Napoleó. Per què l’únic record de la seva llegenda és un modest i pràcticament ignorat i clandestí nínxol?
Lacy va ser un militar i maçó espanyol d’ascendència irlandesa. Després d’haver estat expulsat per un embolic de faldilles, es va allistar a l’exèrcit revolucionari francès, i va lluitar en diferents escenaris d’Europa. Després dels successos del 2 de maig del 1808, va desertar i es va reincorporar en un regiment espanyol. Després de la guerra, va ser dels que es van sentir traïts per Ferran VII, cosa que el va portar a liderar un pronunciament contra el monarca absolutista. Va ser detingut i confinat a la Ciutadella de Barcelona. Per haver impedit revoltes a causa de la seva popularitat entre els catalans, va ser traslladat al castell de Bellver, a Mallorca, on el 5 de juliol del 1817 va ser afusellat.
Després del pronunciament de Rafael de Riego del 1820, les autoritats liberals van impulsar el trasllat de les restes de Lacy a Barcelona. Es van dipositar a la capella castrense de la Ciutadella. Tres anys després, els absolutistes van tornar al poder i el nou governador militar de Bar
Les restes del general Luis de Lacy, afusellat fa més de 200 anys, reposen des dels quaranta al panteó del Soldat del cementiri de Sant Andreu. celona va ordenar treure les restes del general de l’església i llençar-les en un femer. Però el rector va decidir recollir-les i les va enterrar en secret en un racó de l’hort de la capella, al costat de l’absis. Per marcar el lloc, hi va plantar uns llorers. Avui encara hi ha uns llorers a la part del darrere d’aquesta parròquia, que encara subsisteix, sota jurisdicció militar, en ple parc de la Ciutadella.
Les restes del general van estar amagades en aquest lloc fins al 19 de juny del 1881, quan van ser exhumades, després que un historiador descobrís el rastre de les restes. Els ossos de Lacy van quedar a custòdia d’un notari que es deia Maspons, en espera que algú decidís què havia de fer amb les restes. Van passar 22 anys, el notari ja havia mort i la seva vídua i el seu fill no volien més aquella caixa a casa seva, de manera que la van lliurar a les autoritats, que la van dipositar en un nínxol del cementiri de Montjuïc. No va ser l’última llar del general, ja que a finals dels quaranta va ser traslladat al panteó del Soldat de Sant Andreu, perquè el columbari de Montjuïc amenaçava d’ensorrar-se.
No hi ha pas cap dubte que la història d’aquest militar va ser apassionant tant en vida com després de la mort. ●