La Vanguardia (Català-1ª edició)
Estrena de la sèrie ‘La casa del dragón’
Està centrada en la dinastia Targaryen, 200 anys abans de ‘Joc de trons’, i arriba demà a HBO Max
La casa del dragón,
Es van passar la nit dormint al carrer, fent una de les cues més llargues que s’han vist en la Comic Con de San Diego. I tot i això, quan l’endemà al matí els fans van aconseguir entrar al llegendari Hall H, a la cara se’ls veia una felicitat plena. Serien els primers que s’assabentarien de tots els detalls de La casa del dragón, la nova sèrie inspirada en les novel·les de George R.R. Martin. I, a més, l’home que ha creat Westeros, una rèplica fictícia de l’autèntica edat mitjana, hi seria.
Quan va començar l’esdeveniment, tot va ser com s’ho imaginaven. Tot i que el fill d’argentins Miguel Sapochnik, un dels responsables d’haver portat la història del llibre Foc i sang a la pantalla, no havia pogut arribar perquè s’havia contagiat de covid, qui sí
Joc de trons,
que hi era per respondre a totes les preguntes era Ryan J. Condal, el guionista que va ser convocat pel mateix Martin perquè convertís les seves paraules en imatges. A l’enorme escenari també hi havia Paddy Considine, Olivia Cooke, Emma D’Arcy, Fabien Frankel, Eve Best, Steve Touissant, Matt Smith, Milly Alcock i Emily Carey, alguns dels integrants del vast elenc.
Condal va obrir el foc assenyalant: “Crec que el més apassionant d’aquesta història en particular, i potser la raó que hagi estat triada com la preqüela de la saga de Joc de trons, és que entra de ple en la dinastia dels Targaryen, 200 anys abans. Aquesta sèrie comença en l’absolut pinacle d’aquella dinastia, el moment més alt del seu poder, de la seva riquesa i de la seva influència. En aquesta etapa és quan tenen la quantitat de dracs més gran de tota la seva història. I els trobem en el moment
en què els pètals comencen a desprendre’s de la rosa”.
Per part seva, Paddy Considine, un celebrat actor britànic que va tenir bones crítiques amb el seu debut com a director amb Redempció el 2011, explica qui és el rei Viserys Targaryen, l’eix de la història, i avantpassat llunyà dels germans Daenerys (Emilia Clarke) i Aerys (David Rintoul): “En Vyserys és un home amable. Ha heretat la corona perquè és un gran erudit i té un bon temperament, i està mirant de mantenir la pau al seu regne tant sí com no.
Estima molt la seva família i li importa la seva posició, però guarda un secret que coneixerem més endavant i que tindrà implicacions en tot el que passa en la història”.
Cooke, l’actriu que va sorgir de Jo, ell i la Rachel per després protagonitzar Ready Player One per a Steven Spielberg, és probablement una de les cares més conegudes del repartiment. L’actriu oriünda de Manchester encarna Alicent Hightower, la filla d’Otto, l’assessor més escoltat pel rei, interpretat per un altre actor famós, Rhys Ifans. En la trobada amb els fans va assenyalar: “Rodar aquesta sèrie ha estat un desafiament curiós, perquè hem hagut de seguir un gegant de la televisió, amb una pressió enorme per donar a l’audiència el que vol i alhora d’una manera diferent, posant-hi el nostre propi segell. Estem molt agraïts pel que va venir abans, que va ser sorprenent, i simplement desitgem que La casa del dragón tingui el mateix llegat, perquè ens hem desllomat treballant de valent durant un any de rodatge”.
Però, sens dubte, les paraules que més van ressonar van ser les de l’escriptor George R. R. Martin quan va explicar per què hi ha tan poques reines a Westeros: “Òbviament els meus llibres són simplement fantasies, però jo soc un gran entusiasta de la història. És d’on prenc la inspiració per al que explico, i després agafo elements del que veritablement va passar i els exagero. Molta gent s’ha adonat que la referència històrica al que s’explica a Joc de trons és la guerra de les Roses que va tenir lloc a Anglaterra entre el 1455 i el 1487. Aquesta sèrie està basada en un període anterior de la his
En el repartiment hi ha, entre d’altres, Paddy Considine, Matt Smith, Olivia Cooke, Emma D’Arcy i Rhys Ifans
L’escriptor George R. R. Martin diu que les seves novel·les es basen en fets històrics, tot i que exagerats
tòria del nord que es va dir l’Anarquia. I el vaig robar lliurement de la història real. Quan l’únic fill legítim d’Enric I, el rei d’Anglaterra, es va ofegar mirant de travessar el canal de la Mànega, es va quedar amb una sola filla legítima, que era Matilda. La va nomenar la seva hereva, i va fer que tots els cavallers del regne li juressin fidelitat. Anys després ell es va morir, i la majoria dels senyors del regne es van oblidar d’aquell jurament. Després va aparèixer el seu cosí, Steven, que va travessar el canal ràpidament i va robar el tresor, i es va coronar ell mateix com a rei. Matilda i Steven van lluitar durant una o dues dècades per aquell tron. I d’aquí vaig obtenir molt bon material per escriure un llibre. En qualsevol cas, jo no crec que a Westeros siguin més misògins que en la vida real i en el que anomenem història”, es va justificar davant una audiència que l’escoltava fascinada. ●