La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entusiasme
Schubertíada Vilabertran
Intèrprets: Alexander Schmalcz, piano; atthias Goerne, ar ton
Lloc i data: can nica de Santa aria, !"!! militat l’agraïment íntim d’aquell jove en altre temps desconegut que va trucar a les portes d’aquesta casa del lied. Com dient amb enorme modèstia ...“bé, soc aquí”… Un gest que és necessari inscriure com a marca del concert. Perquè va ser ni més ni menys que d’interioritat.
Un o dos dies abans hi va haver canvis en el programa, va assumir el piano el reconegut Schmalcz i, malgrat la proximitat amb el cantant, aquest va insistir a marcar el perfil del que volia dir i com. Difícil de descriure aquí també, com qualsevol fet musical transcendent. Goerne va definir el context: sense aplaudiments fins al final, introducció de diversos lieder de Schumann enmig del cicle Schwanengesang D 956 de Schubert quan canvia el poeta, i també el significat.
Les seves versions van ser profundament humanitzades, el cantant va assumir els textos i continguts de les cançons i les va interpretar mostrant els sentiments, una cosa així com, si amb la síntesi dels anys, hi hagués hagut un entusiasme (en termes etimològics del grec), com si la divinitat (Schubert) s’hagués introduït en l’esperit del baríton alemany per ser intermediari. Una cosa que hauria de ser freqüent en la interpretació, però que és tan difícil.
El primer lied del recital em va preocupar. Goerne el va fer ple de musicalitat, però amb algun entredit en la gestió de la respiració. Però, a partir d’aquí, ben situat Schubert dins seu, vam escoltar la veu potent, clara, definida en el baix, i sentida i prístina en el registre agut, vessat amb naturalitat, intens en Frühlingssehnsucht, mostrant essències en la Serenata, així com l’eloqüència a la mostra de dolor a Aufenthalt.
En fi, no puc estendre’m. A la narració amable de Schumann va continuar Schubert, un al·legat d’estil, caràcter i emoció que va submergir la sala en un eloqüent silenci que va explotar en l’emoció de l’aplaudiment. Gràcies una vegada més, això és art.