La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vinícius dissipa el record de Casemiro
Vinícius es va encarregar a Vigo de dissipar el record de Casemiro, dos brasilers oposats, un que continua al Madrid i un altre que acaba de marxar. A Vinícius se’l va agafar de broma quan va arribar. Tampoc no es va agafar seriosament el primer Casemiro, un migcampista d’època que va costar quatre rals al Madrid i ara costa 80 milions al Manchester United. Vinícius va evitar qualsevol debat sobre la successió de Casemiro. Es va embutxacar el partit, un cicló incontenible que ja és figura mundial. I sembla que per molt de temps. Ningú no va sospitar que Casemiro s’erigiria en un jugador transcendental al Reial Madrid. Va arribar al club sense el mínim soroll, un migcampista que havia destacat en un Mundial sub 20, però aviat es va apagar, amb dificultats per jugar al São Paulo. Ramón Martínez, conseller esportiu de Florentino Pérez, no havia oblidat les qualitats d’aquell noi brasiler, de físic rotund, sense una velocitat destacable, abnegat en el desplegament.
El Madrid va pagar 1,5 milions d’euros per Casemiro al mercat d’hivern, el va enrolar al Castilla i no hi va haver més notícies. Es parla molt dels fastuosos fitxatges del Reial Madrid i amb prou feines es para atenció en el seu bon ull per obtenir un rendiment extraordinari de jugadors barats, sense escuma mediàtica. Marcelo, Varane, Carvajal –repeix per 6 milions–, Keylor, Casemiro i Valverde han estat o són instrumentals en la successió d’èxits de l’equip. Per un cost mínim, el Madrid es va assegurar un tipus de jugador solvent, fiable, la classe de futbolista que no es deixa intimidar pel pes d’una samarreta que tantes vegades ha anul·lat estrelles mundials. Tants anys després, Casemiro deixa un buit difícil de tapar al migcamp. Durant els últims sis anys no ha trobat competència. Encara es recorda la pressió que va patir Rafa Benítez per retirar-lo de l’alineació en una visita del Barça al Bernabeu. Des de la direcció es preferia un mig del camp integrat per Modric, Kroos i James, titulars per decret aquella tarda. El Barça va esclafar 0-4 el Madrid.
Casemiro, que aquell dia no va jugar un sol minut, es va instal·lar immediatament després a l’equip, i des d’aleshores ningú no el va discutir, ni els seus crítics de primera hora. Ha estat el perfecte especialista defensiu en un equip que ha depès en bona part de la seva intel·ligència. Jugador sense ego, competitiu, dur de pelar, artista en el difícil art de castigar sense ser vist –o de ser vist sense ser castigat–, bon xutador, excel·lent rematador de cap i magnífic complement de
Modric i Kroos, amb qui ha format un mig del camp de magnitud històrica. Abandona el Reial Madrid amb 30 anys. La seva contribució a l’equip ha estat excepcional, però si els blancs saben aprofitar els fitxatges barats, la seva habilitat per vendre car i bé no és petita. Aquesta vegada aprofita el desesperat moment que travessa el United per obtenir 80 milions per un jugador que ha estat una mina en l’àmbit esportiu i econòmic.
Tot indica que el gran beneficiat de l’operació és el Madrid, un club que sap
Ningú no va sospitar que Casemiro s’erigiria en un jugador transcendental al Reial Madrid
esprémer el millor dels seus futbolistes abans de fer caixa. Sense Casemiro, el Reial Madrid va derrotar el Celta i no va respondre a l’únic dubte que suscita la sortida del brasiler. El francès Tchuaméni estarà a l’altura del seu predecessor? Impossible buscar una resposta després del partit de Balaídos, resolt pel Madrid amb una facilitat molt superior al joc que va desplegar. Inadvertit durant tota la nit, Tchuaméni va ser un actor secundari en comparació amb els habituals al cap de cartell. Benzema, Modric i el portentós Vinícius es van atipar de fer gols.