La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central provarà al setembre un pacte de rendes que sembla impossible
Continua bloquejada la negociació entre patronal i sindicats per a l’augment salarial
Un sindicalista ho va comparar amb l’unicorn blau de Silvio Rodríguez, aquell que “ahir se’m va perdre, pasturant el vaig deixar i va desaparèixer”. En aquest cas, l’unicorn és el pacte de rendes de què tothom parlen, que molta gent desitja, però que molt poca creu que es pugui aconseguir.
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, és de les que pressiona per aconseguir-lo. “Al setembre començarem el procés per impulsar els agents socials al pacte de rendes. El Govern central farà la seva part pel que fa a la pujada de l’SMI, el salari dels funcionaris i totes les mesures per controlar la inflació”, va declarar Calviño a principis de mes, i la setmana passada insistia en una entrevista: “Espero que a la tardor tinguem un acord amb els agents socials per pujar l’SMI com a part d’un pacte de rendes”.
Tot i això, les possibilitats per aconseguir aquest acord semblen remotes. L’unicorn blau que va citar Unai Sordo, secretari general de CC.OO., sembla que continua perdut. Les diferències entre el Govern espanyol, els sindicats i la patronal sobre com ha de ser el pacte de rendes es multipliquen. L’Executiu central exclou del sacrifici els pensionistes, que tant la CEOE com el Banc d’Espanya reclamen incorporar, els sindicats demanen mesures fiscals per acompanyar-lo i la guerra d’Ucraïna i la inflació continuen afegint incertesa a una situació econòmica que tendeix cap al pessimisme.
A més, continua bloquejada la negociació per a l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AONC), que, si s’aconsegueix, marcarà la referència per als convenis i assegurarà la pau social. Sense l’AONC consensuat és difícil pensar en un pacte de rendes.
Així com estan les coses, la pau social no és precisament a prop; al contrari, es pronostica una tardor moguda. “Salaris o conflicte” va ser el lema amb què es van aplegar a Madrid al juny 1.500 sindicalistes participants en taules de negociació de convenis. “Si no hi ha salaris, hi haurà lluita, hi haurà conflicte... ens acostem a una tardor precedida per les grans mobilitzacions”, va advertir llavors el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez.
No hi ha pràcticament cap diferència en els percentatges d’augments salarials que es proposen. Tant la patronal com els sindicats es mouen al voltant d’un 8% d’increment en tres anys, però el gran obstacle són les clàusules de revisió. Són imprescindibles per a CC.OO. i la UGT, per garantir que no es perdi més poder adquisitiu si la inflació va més enllà del que està previst, i inacceptables per a la CEOE. “No podem tirar més llenya al foc i que hi hagi efectes de segona ronda en la inflació”, va dir llavors Antonio Garamendi, president de la CEOE.
A més a més, a aquesta situació ja complexa se li ha d’afegir
L’Executiu exclou del pacte els pensionistes, que la CEOE i el Banc d’Espanya reclamen incorporar
un altre element distorsionador: les eleccions a la presidència de la CEOE al novembre, on Garamendi afronta la seva reelecció.
Des que va donar el seu vistiplau a la reforma laboral, l’actual president ha patit moltes pressions internes i externes perquè endureixi la seva oposició davant el Govern central. En aquest context, li costarà molt més mostrar flexibilitat, ja que una part dels seus li reclamen més contundència.
I més quan en altres temes importants, com ara la pujada del salari mínim professional (SMI), la posició del Govern espanyol ja està compromesa a arribar l’any que ve a un 60% del salari mitjà. Precisament, el 2 de setembre es reuniran els experts que assessoren l’Executiu central per veure si amb les dades actualitzades aquest percentatge es correspon amb els 1.049 euros que van fixar en el rang més alt, en els seus càlculs del juny de l’any passat. ●