Feijóo parlarà eusquera

El moviment més important d’Alberto Núñez Feijóo des que és president del PP és gairebé imperceptible, però de llarg abast. Es tracta dels passos que ha anat fent per recompondre els lligams amb el PNB amb la vista posada a futurs acords per governar. La confiança entre els dos partits es va truncar amb el suport dels nacionalistes bascos a la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa el 2018. Aquell viratge va deixar perplex Rajoy, que acabava de tancar amb els penabistes un pacte per aprovar els pressupostos i veia així garantit el bitllet per arribar al final de la legislatura. El PNB té fama de partit seriós, coherent, que compleix el que acorda, però en aquella ocasió la seva esquivada va alterar completament el rumb polític a Espanya. Durant l’etapa de Pablo Casado, l’actitud summament bel·ligerant dels populars amb el nacionalisme va impedir qualsevol indici de reconciliació. Ara Feijóo vol trencar la tendència que ha deixat el PP aïllat, únicament amb Vox com a possible soci.

Seria gairebé impossible combinar els suports del PNB i la ultradreta alhora, però és cert que, depenent del resultat electoral, Feijóo podria sumar una majoria superior a la del PSOE i els seus aliats si el PNB canviés de bàndol, i deixés Vox fora de l’equació. Per això Feijóo subratlla les coincidències amb el nacionalisme basc en matèria econòmica i la seva sintonia amb el lehendakari Urkullu. No ha arribat a assegurar que parla eusquera en la intimitat, com va fer al seu dia Aznar per guanyar-se el favor de CiU, però anirà prodigant les deferències envers els penabistes. Aquests, per la seva part, es deixen estimar i es mostren escaldats amb Sánchez, a qui retreuen no tant el contingut de molts dels seus projectes sinó la forma en què els duu a terme, sense negociació prèvia amb ells. Si li afegim l’acostament entre Bildu i el Govern central en alguns temes, el PNB no amaga la seva decepció amb la relació que manté amb Sánchez. L’estratègia de Feijóo és clara. Una altra cosa és com fer-la creïble. I per això necessitarà consolidar l’enèsim gir al centre del PP, incloent-hi un discurs una mica menys implacable amb el sentiment nacionalista català.