La Vanguardia (Català-1ª edició)
La concentració a casa d’Imran Khan n’impedeix l’arrest per terrorisme
L’ex primer ministre pakistanès està acusat d’amenaçar en un míting
Malgrat que alguns l’anomenessin amb sarcasme Taliban Khan, Imran Khan és qualsevol cosa menys un terrorista. Tot i això, la pugna entre el polític més popular del Pakistan i la direcció de l’exèrcit ha entrat en fase d’ebullició, i tot és possible.
L’ex primer ministre, defenestrat a l’abril en una moció de censura pilotada des de dalt, es veu ara acorralat per la risible acusació de “terrorisme” i “sedició”. Per això centenars de partidaris, arribats de tot el país, es congreguen des de la nit de diumenge al davant de casa seva, a Islamabad, per impedir-ne l’arrest.
Aquest arrest ha estat ordenat per un jutge arran d’una denúncia presentada per un altre magistrat. En qüestió, el seu míting de dissabte, en què advertia d’accions judicials contra els que, segons ell, havien tancat i “torturat” el seu cap de gabinet, Shahbaz Gill.
En el seu discurs, l’excapità de la selecció de criquet esmentava expressament el cap de policia i la jutgessa responsables, així com la plana major “del govern d’importació”.
“Amenaça càrrecs públics”, diuen uns. “Pena de presó”, diuen d’altres. “Sou una colla de pocavergonyes i uns lladres”, els replica Imran Khan. El seu discurs va ser bloquejat a YouTube i, a partir d’ara, tots els que vinguin estaran subjectes a censura prèvia, segons l’autoritat audiovisual.
Així mateix, el Tribunal Superior d’Islamabad ha dit que avui assumirà el cas, “per desacatament a la jutgessa Chaudhry”.
Gill, mà dreta de Khan, havia criticat l’exèrcit –els “neutrals”, com repeteix irònicament Khan. La seva “crida a la insubordinació” el va portar a comissaria, i d’allà, a l’hospital.
En qualsevol cas, els advocats d’Imran Khan van obtenir ahir un període de gràcia de tres dies per anar a declarar al Tribunal Antiterrorista.
La persecució de Khan arriba en un moment greu, quan el país, que dedica un 40% dels seus ingressos al pagament del deute, només compta amb divises per a un mes d’importacions.
Dilluns el Fons Monetari Internacional (FMI) haurà d’alliberar 1.200 milions de dòlars de crèdit, bloquejats des de principis d’any. També hauria augmentat la suma total en mil milions, fins als 7.000.
El primer ministre Shehbaz Sharif, no obstant això, ha hagut de retallar les subvencions a la gasolina i el gas, seguint el dictat de l’FMI, mentre que els països avançats fan el contrari.
Una altra anomalia és que sembla que la negociació no ha anat a càrrec de l’imberbe ministre d’Exteriors, Bilawal Bhutto Zardari, ni del de Finances, sinó del cap de l’Estat Major, el general Qamar Javed Bajwa. En paraules d’un diplomàtic, “l’únic adult a la sala”.
Tant és així que va ser Bajwa qui, a finals de juliol, va telefonar a la número dos de la diplomàcia dels EUA, Wendy Sherman, així com al general al comandament del Centcom (que dijous el visitava a Rawalpindi). El 31 d’aquell mes, el líder d’Al-Qaida, Aiman al-Zawahiri, queia sota un dron dels Estats Units a Kabul. En un pis, pel que sembla, de la xarxa dels Haqqani, ara integrada al govern talibà i sempre en línia amb l’espionatge pakistanès.
La cúpula militar, que tant va col·laborar en l’ascens d’Imran Khan mentre va convenir a l’Afganistan, ja pensa en el dia de demà. En el cas de Bajwa, literalment, ja que el seu mandat expira d’aquí tres mesos.
Després d’aconseguir que els EUA i l’Índia perdessin pistonada al país veí, l’Estat Major ha vist en la guerra d’Ucraïna una oportunitat d’or per reparar les seves relacions amb Washington.
El no-alineament de l’Índia, obligat pel seu arsenal rus, ho facilita. La permanència de Khan – que era al Kremlin el dia de la invasió d’Ucraïna–, no.
Però el seu partit va arrasar fa poc al Panjab i, pel seu suport entre la classe mitjana i els joves, Imran Khan guanyaria de llarg unes eleccions que vol anticipades i que, com a molt tard, s’haurien de celebrar d’aquí un any. Però el quarter general de Rawalpindi també vota. ●
Per l’exèrcit, Khan obstaculitza la millora de relacions amb els EUA i un crèdit urgent de l’FMI