Una presidència del Parlament operativa

Salvador Illa, primer secretari del PSC, va expressar ahir la petició perquè la primera quinzena de setembre es posi en marxa el relleu en la presidència del Parlament, que actualment manté Laura Borràs (Junts), tot i que va ser suspesa el juliol com a diputada, i per tant com a presidenta de la Cambra, arran de l’obertura del judici oral per presumptes irregularitats comeses durant l’etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’opinió d’Illa coincideix amb la de Pere Aragonès, president de la Generalitat, que diumenge passat va manifestar que “una interinitat molt llarga” [de Borràs al capdavant del Parlament] “no és bona”, i que per evitar-la el més convenient seria “l’elecció d’una nova presidenta”.

Aquests punts de vista no han trobat el ressò esperat a Junts, partit al qual correspondria proposar un relleu per a Borràs, tot i que després correspondria a la Cambra aprovar-lo. Jordi Turull, secretari general d’aquesta formació (que té Borràs com a presidenta), va sortir al pas de les declaracions d’Aragonès assenyalant que Junts no es plantejava substituir-la com a presidenta del Parlament. I va afegir que, per evitar la interinitat a què al·ludia el president de la Generalitat, el que s’hauria que fer és revertir la decisió del juliol de la Mesa del Parlament –aprovada amb els vots del PSC, ERC i la CUP– per suspendre Borràs, una decisió fonamentada, lògicament, en el reglament de la Cambra catalana.

Les peticions d’Illa i d’Aragonès ens semblen, des d’una òptica institucional, totalment pertinents. El Parlament ha de treballar a ple rendiment, i no ajudarà gaire que la seva representant més alta segueixi ocupant el càrrec malgrat estar incapacitada per complir les seves funcions. No cal argumentar gaire extensament les esmentades peticions, ni en termes pragmàtics o funcionals, ni en termes d’ètica i exemplaritat, ni en termes relatius a la dignitat de la institució que ostenta la representació de tots els catalans. S’argumenten per si soles.

No obstant això, tots aquests criteris no semblen prioritaris a Junts, on s’aposta, si més no de cara a la galeria, per mantenir Borràs. Tot indica que segons la seva opinió ha de prevaler un criteri polític, que es concreta a conservar Borràs en el càrrec tant sí com no, i no cedir mai en la rivalitat amb ERC. Una rivalitat patent en el si del moviment independentista i també en el govern de coalició que integren els dos partits a Catalunya, que veuen com el seu dia a dia es ressent d’aquesta pugna, com es ressent ara l’operativitat del Parlament amb el cas que ens ocupa.

Per a qualsevol ciutadà aliè a aquestes fílies polítiques que generen un enfrontament crònic i estèril, la simple idea d’intentar sotmetre el Parlament a tals baralles, obstaculitzant-ne el funcionament, està completament fora de lloc. En canvi, als qui no són aliens a tals fílies els sembla, contra tota lògica no partidista, que és força procedent.

Malgrat que també sigui cert que aquestes actituds maximalistes, que posen al servei d’una part les institucions que són de tots els catalans –el president Quim Torra ja ho va fer amb la Generalitat, quan n’era president–, compten amb un suport més aviat decreixent. No n’hi ha, de suport per a aquestes actituds, en la direcció d’ERC. I va minvant a Junts, en particular d’ençà que Borràs prova de capitalitzar i capitanejar l’irredemptisme independentista, marcant distàncies amb el secretari general de la formació.

Resumint, el Parlament ha de recuperar la seva plena funcionalitat, i tot els seus membres sense excepció, presidenta suspesa inclosa, han d’acceptar les regles del joc. ●

Illa i Aragonès tenen raó quan demanen a Junts que substitueixi Borràs al Parlament