La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No va ser un accident, va ser un atemptat”
Un dels supervivents de l’atropellament múltiple de Castellbisbal narra com l’homicida se’ls va emportar i els va fer la porra
Qualificar d’accident l’atropellament múltiple que va posar fi a la vida de dos ciclistes a Castellbisbal indigna Pedro Cancio, un dels supervivents. “No podem parlar d’accident, no va ser sense voler; de la manera com va passar és un atemptat”, assegura amb contundència.
El president del Club Ciclista Rubí, que ha perdut dos amics i en té un altre debatent-se entre la vida i la mort a l’hospital de Bellvitge, és incapaç de treure’s del cap com el cotxe es va posar a tota velocitat en sentit contrari quan ells baixaven tranquil·lament per encaminar el tram final de la típica sortida dels diumenges. Va ser en un revolt i no van tenir temps de reaccionar quan l’homicida va envair el seu carril.
Només el que anava més endarrerit de la grupeta va tenir temps de tirar-se a un costat per evitar ser atropellat com els seus companys. Va ser l’únic que va poder mirar enrere per memoritzar la matrícula i es va trobar el conductor traient el braç per la finestra fent-los la porra. Sense trepitjar el fre, l’homicida va fugir amb el vidre davanter d’un Opel Adam completament destrossat després del contundent impacte amb els ciclistes.
El relat dels fets viscuts per Cancio i els seus companys el porta a denunciar que hi va haver “mala intenció”, que va ser una cosa molt pitjor que un accident. Al ciclista li surt des del més profund del cor equiparar el conductor amb un terrorista que ha assassinat en Miguel i en José María i, encara que aquestes paraules no encaixin en l’ordenament jurídic, hi ha un element que s’hi assembla i del qual fa temps que parlen els experts.
És el que la presidenta de l’associació Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), Yolanda Domenech, defineix com a “violència viària”. És a dir, “quan l’accident va molt més enllà d’elements a l’atzar perquè hi ha una conducta clarament imprudent, amb agressivitat darrere...”. Tot i que hi ha unanimitat al sector, la justícia encara no parla d’això, es queda a la conducció temerària delictiva, amb penes de presó de sis mesos a dos anys, que es poden incrementar des de la recent reforma del Codi Penal, que hi afegeix l’omissió del deure de socors per fugir.
L’homicida encara es troba en dependències policials en espera de passar a disposició judicial. La narració dels fets per part dels supervivents de l’atropellament múltiple serà un dels elements que es tindran en compte per decidir si el jutge decreta presó preventiva les pròximes hores.
Al col·lectiu ciclista impera la sensació d’impunitat dels conductors i d’indefensió per part dels més vulnerables. En aquest sentit, la Federació Catalana de Ciclisme coincideix amb l’associació PAT i reclama “més eines perquè els jutges els puguin castigar”. La Coordinadora en defensa de la Bici (ConBici) també reclama noves reformes legislatives perquè aquest tipus d’actuacions amb abandonament de les víctimes tinguin més conseqüències penals.
Amb els dos morts de diumenge davant l’estació de Martorell Vila, són sis els ciclistes que han perdut la vida a les car
L’associació Prevenció d’Accidents de Trànsit qualifica el succés de “violència viària”
reteres catalanes des de començament d’any. Per frenar aquesta sagnia, el Servei Català de Trànsit té previst incorporar en diversos punts negres una senyalització lluminosa que adverteixi de la presència de ciclistes els conductors i els obligui a reduir la velocitat i extremar la precaució. En països com França i Andorra ja hi ha uns mecanisme semblant. La primera prova pilot a Catalunya es durà a terme en un túnel de la C-59 mitjançant un sistema de càmeres dotades d’intel·ligència artificial que identificaran els ciclistes i activaran la il·luminació del senyal abans d’entrar al túnel.
Amb tot, en casos com el de Castellbisbal, ni senyals lluminosos ni dobles línies contínues ni qualsevol altra mesura preventiva no poden evitar la violència viària. ●