La Vanguardia (Català-1ª edició)
Suècia o el mannà de les veus líriques
La Schubertíada prescriptora anuncia avui la soprano del futur: Johanna Wallroth
El sorprenent nivell que mantenen les veus líriques sorgides a Suècia no té una explicació clara. Hi ha una gran escola de les Birgit Nilsson que perdura en el temps? Es deu a una habilitat idiomàtica o a una dimensió toràcica més gran i més resistència pulmonar...? O és producte d’una política que dona prioritat als càstings a cantants suecs o si més no escandinaus?
L’última prescripció de la Schubertíada és una jove soprano sueca que després de formarse a la universitat de Viena i a l’ensemble de l’òpera de la mateixa capital –becada per la fundació Nilsson–, ha decidit als 29 anys tornar a casa, on ara comença una residència artística a l’Orquestra de Ràdio Suècia. De fet, ja ha estat la Zerlina de Don
Giovanni sota la batuta del director titular, Daniel Harding.
Vol establir allà la base, però la seva carrera no ha fet més que enlairar-se. El seu cant atractiu, intel·ligent i de detalls la converteix en una interessant liederista, faceta en què –diu– troba aquella intimitat que li permet créixer humanament i artísticament i abocar tot el que ha après en el món operístic. I viceversa.
El seu debut d’avui a Vilabertran, amb el pianista Malcolm Martineau, ha despertat expectatives: cantarà Schubert, Debussy, Mahler, Grieg i alguna cosa de l’amiga d’aquest, la compositora i pianista noruega Agathe Backer Grøndahl. “És un mix de compositors, però evoquen la infantesa i l’amor jove”, assegura en conversa telefònica.
La seva mare era cantant al cor de l’Òpera Sueca –“de petita pensava que totes les mares ho eren”– i Wallroth no volia fer el mateix, estava més fascinada pel ball. Això sí, cantava al cor i tocava el piano, tot i que no es va iniciar en la veu clàssica fins als 18. Per què va deixar la dansa? “Era dur i no era mai la millor de la classe. Vaig pensar que si continuava no arribaria a ser solista i em sentiria frustrada seguint el grup. M’alegro d’haver triat el cant”.
Pel que fa a l’explosió de veus a Suècia, Wallroth opina que l’educació musical sueca “no és per llançar les campanes al vol”. “S’hi inverteixen pocs diners –afegeix–; per això me’n vaig anar a estudiar a Viena. Però potser té a veure amb la llengua: és bastant melòdica, té molt fraseig i fa pujades i baixades, cosa que és bona per cantar”. ■
“La meva mare era cantant d’òpera i em vaig passar la infantesa creient que totes les mares ho eren”