Les cares de la moneda

Collegium 1704 + Collegium Vocale 1704

Direcció: Václav Luks

Lloc i data: Espai Ter. Festival de Torroella de Montgrí (21/VIII/2022)

Jan Dismas Zelenka (16831764) és un gran compositor de la impressionant pedrera d’aquella Bohèmia del Sacre Imperi. Coneixem poc dels compositors txecs que han fet un camí important cap al classicisme mozartià i fins i tot un preromanticisme que en alguns aspectes anuncia el caràcter de la música inicial d’un Schubert. Noms com Jan Stamitz i posteriorment Jan V. Vorisek, important contemporani del primer. Aquest grup coral instrumental txec que va tancar l’actual edició del Festival de Torroella, sap indubtablement del caràcter singular de la seva història musical.

L’obra de Zelenka és d’una vitalitat sorprenent, amb les lluminàries d’un catolicisme regnant; brillant contrapunt, un dinamisme molt marcat, una gran força expressiva, convincent, que ja anuncia trets del classicisme. En aquesta ocasió el grup va interpretar la Missa Omnium Sanctorum (catalogada ZWV 21) amb moments brillants del cor i passatges d’una gran força expressiva manifesta ja en el Kyrie, alhora que amb bona resposta del nombrós grup instrumental, corda majoritàriament.

El director Luks va imprimir vitalitat a la interpretació, si bé amb gest massa manifest, més propi del repertori romàntic, tot i que igualment innecessari en concert. Solistes, la soprano Deborah Cachet en un solo de qualitat, i la resta amb alts i baixos. Tots van cantar Zelenka amb una tècnica molt definida, d’emissió oberta, afí a aquesta partitura.

Però en el terreny de Händel –el programa es va obrir amb Dixit Dominus (HWV 232)–, l’obra primerenca del gran compositor i escrita en un context del barroc italianitzant (aquí utilitza el llatí) no encaixa amb el seu estil ni el seu caràcter. Les àries per a solistes i sobretot el duo de sopranos de De torrente in via exigeixen un plantejament interioritzat i no l’expressió vocal que vam sentir. Les intervencions del cor abruptes des del començament, amb un tractament efectista de contrastos i arcs i sobretot la presència exagerada del director (llavors es treballava des del teclat), ens van deixar una versió incomprensible, i fora de caràcter. ■