La Vanguardia (Català-1ª edició)
La traducció anglesa de ‘La plaça del Diamant’ crea malestar a internet
En Quimet es diu Joe, Gran de Gràcia és High Street i a la portada hi ha l’Almudena
La plaça del Diamant, una de les obres més conegudes de Mercè Rodoreda, ha estat protagonista d’una polèmica a les xarxes aquests últims dies. L’usuari Isaac Calordeforn va rescatar la traducció americana d’aquesta lectura, publicada per Virago Press el 2013, i va compartir al seu compte de Twitter, diumenge, algunes de les sorpreses amb què es va topar.
“Crec que aquesta traducció a l’anglès, pagada amb diners de l’Institut Ramon Llull, no fa bé a Mercè Rodoreda. Espero que en altres llengües les coses s’hagin fet amb més delicadesa i dedicació”, lamentava al seu perfil. El missatge anava acompanyat d’una fotografia de la portada del llibre, on apareixen dues persones ballant davant de la catedral de l’Almudena, a Madrid, monument que, a més, com recordava a les xarxes l’escriptor Melcior Comes, “no existia durant els anys d’acció de la novel·la”, la dècada dels trenta. L’autor de Tots els mecanismes qüestiona el fet que es mostri “dos catalans ballant davant de la catedral madrilenya on està enterrada la dona de Franco”.
L’Institut Ramon Llull no va tardar a reaccionar. Joan de Sola, responsable de l’àrea de literatura de l’entitat, va assegurar a La Vanguardia que “l’Institut no té capacitat per decidir sobre la imatge gràfica d’un llibre” i va recordar: “La nostra tasca és fer tot el possible perquè es tradueixi el màxim nombre de llibres del català a altres idiomes. Per això, proporcionem una ajuda a les traduccions, que cobreix una part important de les despeses, i una altra es dedica a la promoció. Tot i això, en la tasca d’imatges, si alguna vegada ens consulten, tot i que no passa sovint, podem opinar i dir si és adequada o no. Hem fet més de dues i de tres trucades, però moltes vegades ens trobem amb els llibres ja acabats i a punt de distribuir-se o, fins i tot, ja publicats. Tot i així, canviar-ho és una competència que depèn exclusivament de les editorials i dels seus equips de màrqueting”.
No és l’única de les peculiaritats que els lectors han trobat en aquesta edició, ja que el personatge d’en Quimet es converteix en en Joe; el carrer Gran de Gràcia, en High Street, i la Colometa passa a ser la Pidgey. Peter Bush, el traductor responsable, explica: “Va ser una decisió que vaig prendre perquè, si surten aquests noms en català, no tenen les mateixes ressonàncies i el lector anglòfon no té tot el context. No sempre tradueixo els noms, però en aquest cas em va semblar adequat”. No obstant això, assenyala que la BBC va adaptar a la ràdio la seva versió aquest estiu i va respectar els noms originals.
Sobre la portada, conclou: “És cert que no és la més adequada, però l’església es veu difusa i en tot cas el lector anglès no trobarà aquesta polèmica. Tampoc no n’hauríem de fer un gra massa, és anecdòtic”. ●